- Anunci guardat amb èxit
Vivan le femmine, viva il buon vino! Sostegno e gloria d'umanità! Qualsevol moment és bo per recordar el Don Giovanni de Mozart, i avui ve a tomb perquè us presentaré un cicle que no costa gaire d'imaginar el dissoluto cantant-lo després del sopar, si el Commendatore no l'hagués interromput. En aquestes cançons hi ha sexe, vi, irreverència i un llenguatge bastant més explícit que el que la censura hagués deixat passar a Lorenzo da Ponte. Em refereixo a les Chansons gaillardes de Francis Poulenc, que tenia anotades per avui a la llibreta perquè tancaran la primera part del recital que farà Simon Keenlyside al Liceu, una excusa perfecta per parlar d'aquest cicle.- Anunci guardat amb èxit
Antonio José Martínez Palacios, que signava les seves obres com a Antonio José, va ser un compositor nascut a Burgos el 1902 que va ser assassinat a començaments de la Guerra Civil. Coincidint amb el vuitantè aniversari de la seva mort (de fet, va ser executat poques setmanes després que Federico García Lorca) s'han posat en marxa diverses iniciatives per recordar-lo, entre elles un documental, diversos concerts i el vídeo que us presentem avui. Millor dit, que us presenten la soprano Adriana Viñuela i la pianista Elisa Rapado, que han tingut l'amabilitat de preparar aquesta entrada. Gràcies, Adriana i Elisa!- Anunci guardat amb èxit
Fa un temps, una pianista amb qui ens acabàvem de conèixer em va preguntar per la meva opinió sobre Dietrich Fischer-Dieskau i jo la hi vaig donar; llavors ella, molt sorpresa, em va dir: "jo em pensava que això només es deia en petit comité". Tan sorpresa com ella de la meva resposta em vaig quedar jo del seu comentari; va ser una conversa curiosa. Pensant-hi, em vaig adonar que ella tenia raó, que normalment tots anem amb peus de plom quan parlem de figures tan importants com Fischer-Dieskau...
Els lectors més observadors ja deureu sospitar què era allò tan "sorprenent" que vaig dir, perquè us haureu adonat que la majoria dels lieder de Fiescher-Dieskau que comparteixo són enregistraments de la seva [...]
- Anunci guardat amb èxit
Una de les persones més esmentades a Liederabend no és ni un compositor, ni un poeta, ni un cantant, ni un pianista. No l'esmentem, però, fent servir el seu nom sinó la inicial del seu cognom, D, seguida d'unes xifres. Avui és el primer cop que esmento el seu nom complet, Otto Erich Deutsch. A Deutsch li devem la primera compilació exhaustiva de les obres de Franz Schubert, un catàleg que s'ha adoptat com a referència. Com tota la gent que es dedicava a sistematitzar informació en aquella època no tan llunyana en què es treballava sense ordinadors, Otto Deutsch em mereix molta admiració i molt de respecte. Fins i tot em fa una miqueta d'enveja, m'encantaria conèixer el seu mètode de treball i veure el seu sistema de classificació, que suposo que era a base de fitxes. Ordre i bellesa, recordeu? Otto Deutsch i els seus col·legues es dedicaven a posar ordre en la bellesa.
- Anunci guardat amb èxit
Diuen els homes del temps que dimecres, quan es publiqui aquesta entrada, ja haurà arribat la tardor a Barcelona. O, millor dit: per fi haurà arribat la tardor a Barcelona. S'hauran acabat les sandàlies, els tirants i la calça curta. Benvingudes les jaquetes, els mocadors al coll i l'edredó al llit. Només d'imaginar-m'ho ja m'he posat en mode tardorenc i he triat una cançó per celebrar-ho. Recordeu que fa molt, molt de temps, vam escoltar una cançó que es deia The Singer? Amb aquella imatge tan bonica de les melodies que es converteixen en bombolles de color? D'això fa gairebé quatre anys i mig i des de llavors no hem tornat a tenir aquí Peter Warlock, un compositor que, com més l'escolto, més m'agrada. Avui l'hi tindrem, amb una cançó inspirada en la tardor.
Sèries
