Escric això dilluns 2 d'octubre. Tenia una entrada a mig fer per a aquest dimecres, parlant de Schubert, però ha quedat arraconada. No és fàcil treure's del cap les brutals escenes d'ahir i concentrar-se en una altra cosa. Ni tan sols tenia esma per arreplegar quatre paraules per a un plan B i he estat a punt de no publicar per primer cop en més de cinc anys. Fins que han vingut a auxiliar-me les paraules d'una amiga [...]
Aquesta expressió, "No passareu!", és coneguda mundialment (i crec que no exagero gaire amb aquest "mundialment") com el lema dels defensors del govern republicà durant la Guerra Civil Espanyola. Molts de vosaltres identificareu també aquestes paraules com el començament d'un poema àmpliament difós durant la guerra; recordo haver vist en algun llibre d'Història la reproducció d'una octaveta amb les quatre estrofes. El poema, però, no es va escriure durant la guerra civil; de fet, el seu autor, Apel·les Mestres, va morir als 82 anys precisament el 19 de juliol de 1936. Aquest poema, titulat La cançó dels invadits, forma part d'un recull anomenat Flors de sang, que Mestres va escriure arran de la invasió de Bèlgica per part d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial. Algunes fonts atribueixen l'origen de l'expressió "No passareu!" a un militar francès [...]
Benvolguts, aquesta setmana estic de vacances, tant desconnectada com sigui possible de qualsevol andròmina tecnològica. No m'oblido de vosaltres i que avui és dimecres, però; per això us envio aquesta postal musical des d'un lloc inspirador de lieder com n'hi ha pocs.
Jacques Villon és un pintor francès que va viure entre 1875 i 1963. Pertanyia a una família d'artistes; el seu nom real era Gaston Duchamp i els pintors i escultors Marcel Duchamp, Suzanne Duchamp i Raymond Duchamp-Villon eren els seus germans (curiosament, Raymond va mig adoptar també el pseudònim de Gaston). Jacques Villon va començar la seva carrera com a il·lustrador en diverses revistes; als pocs anys es va passar a la pintura "seriosa" i va conrear diferents estils com ara l'impressionisme, el cubisme i el futurisme. La seva obra és extensa, però diria que no és tan conegut com els seus contemporanis Picasso, Chagall, Braque, Gris, Klee i Miró (potser algun expert en art ens en podria donar la seva opinió sobré Villon en relació als seus col·legues).
Ja som al setembre, bentornats els que heu fet vacances durant aquestes darreres setmanes. I a tots, que tingueu una molt bona temporada liederística 2017-2018! Comença la temporada però l'aire encara fa olor a estiu i vacances, per això us proposo un viatge musical mentre arriba la propera escapada. Fa uns anys, Wolf i Mörike ens van dur la primera setmana de setembre a una illa, Orplid, i avui seran Britten i Auden qui ens transportaran a la seva illa.Benjamin Britten i Wystan Hugh Auden, més conegut com a W. H. Auden, es van conèixer l'estiu de 1935, quan la General Post Office Film Unit els va contractar tots dos per posar música i text, respectivament, als seus documentals. El cinema era el nou mitjà de comunicació i tots dos estaven ben contents de tenir aquesta oportunitat d'arribar al gran públic. Auden tenia vint-i-set anys i ja havia publicat alguns volums de poesia [...]