Cançó de la setmana: Go, lovely rose! (R. Quilter) - J. M. Ainsley, M. Martineau
 
Rosas rosas - Antonio LópezQuilter va néixer el 1877 i el 1896 va marxar a Frankfurt per a perfeccionar els seus coneixements musicals. Allà va conéixer de primera mà el lied i va escriure les seves primeres cançons; juntament amb Elgar, Somervell i Vaughan Williams, forma part de la primera generació que va escriure Art Song. De fet, Quilter s'hi va dedicar gairebé en exclusiva, i bona part de les cançons que va escriure, unes cent, continuen formant part del repertori britànic. Són peces fàcils d'escoltar però alhora elaborades; la veu flueix amb naturalitat i l'acompanyament acostuma a mantenir-se en un segon pla però no és en absolut trivial, al contrari.

Cançó de la setmana: Ne poy, krasavitsa, pri mne (S. Rakhmàninov) - S. Lemeshev
 
Moonlit night - Iván KramskoiQuan escolto cançons de Serguei Rakhmàninov sempre em pregunto com és que són tan poc conegudes, i més tractant-se d'un compositor tan reconegut i popular. Suposo que es coneixen poc perquè s'interpreten poc, i s'interpreten poc perquè els cantants que no són russos tenen una barrera important en l'idioma, i de russos tampoc no n'hi ha tants. Però té cançons tan maques que és una llàstima que no es difonguim més, ja em direu què en penseu quan escolteu la que us presento avui.

Cançó de la setmana: Widmung (R. Schumann) - Ma. Vassiliou, N. de Villiers
 
Clara Wieck (1838) - Andreas StaubTemps era temps que hi havia un compositor, director d'una prestigiosa revista musical, que en els seus articles tractava amb cert menyspreu els col·legues que componien per a veu perquè considerava que "la música per a veu era menys important que la música per a orquestra". El compositor en qüestió es deia Robert Schumann i aquestes paraules les va dir el 1839. El 1840 va escriure vora cent seixanta cançons, més de la meitat de la seva celebrada i reconeguda producció liederística.

Cançó de la setmana: The Crucifixion (S. Barber) - C. Studer, J. Browning
 
Pietà - Giovanni Battista Gaulli

Barber va néixer el 1910 i des de ben petit va començar a rebre formació musical. Va ser també un apassionat de la poesia, especialment de la dels segles XVIII i XIX, i de la cultura europea; abans de fer els vint anys ja havia fet el seu primer viatge de formació a Europa i hi va tornar molt sovint. El seu estil va ser qualificat de neoromàntic per alguns, de conservador per d'altres. No es va afegir mai als corrents que a partir dels anys 30 van trencar amb la tradició musical i la seva va ser una elecció conscient: per una banda, desitjava arribar a tantes persones com fos possible, no a les minories que podien gaudir d'un estil més intel·lectual. Per altra banda, considerava el que escrivia com l'evolució natural d'un llenguatge que encara estava molt viu i tenia molt a dir.

Cançó de la setmana: Der Rattenfänger (H. Wolf) - T. Allen, G. Parsons
 
Der Rattenfänger von Hameln - O.HerrfurthDe petits tots teníem algun conte que procuràvem evitar quan llegíem el nostre exemplar dels contes de Grimm o de Perrault. A mi no m'agradava gens El flautista d'Hamelí, no perquè tots els nens de la ciutat desapareguessin per sempre més (per a històries sinistres amb canalla era molt millor el Nap Buf) sinó perquè sempre hi havia il·lustracions d'aquestes criatures fastigoses que són les rates. Il·lustracions com la d'aquesta entrada, per exemple.

Si us plau, activeu el javascript per enviar aquest formulari

Hem parlat dels compositors...

i dels poetes...

Han cantat...

i els han acompanyat...

Sèries

El Buch der Lieder i deu compositors
serie tristes
Les deu cançons més tristes
serie tristes
Les deu cançons més felices
serie felices
Deu cançons amb cuques
serie cuques
Cançons de Wilhelm Meister
serie Wilhelm
Lied goes pop
serie pop
Abecedari Liederabend
serie abecedari
El Màster en Lied de l'ESMUC ens visita
serie esmuc