- Anunci guardat amb èxit
Dentro de la producción del compositor leridano Enrique Granados (1867-1916), la obra vocal tiene un gran peso y representa, por un lado la voluntad de trascender con vuelo lírico desde el teclado que él ya dominaba (como intérprete, improvisador y autor), y por otro, la intención de crear un corpus de calidad, que igualase a los grandes ciclos de canciones europeos a los que la música española del XIX, tan superpoblada de zarzuela, había marginado. Su corpus se articula en torno a dos ciclos fundamentales, Tonadillas y Amatorias que, como veremos son muy diferentes en estilo y características. Ambos, dentro de la heterogenia que poseen como ciclos en sí mismos, suponen dos hitos en cuanto a colecciones liederísticas extensas en el primer cuarto del siglo XX y abrirán la veda para creaciones como las canciones populares de Falla (1914), las Epigramáticas de Vives [...]- Anunci guardat amb èxit
Darrera entrada de l'abecedari de Liederabend abans que acabi la temporada, amb D de Dichterliebe. En realitat va anar de poc que no fos C de cicle, però llavors no hagués pogut ser C de contemporani; això de l'abecedari té molt de trencaclosques. Llavors vaig pensar que només havia de triar un cicle com a representant de tota la resta. Podria haver triat W de Winterreise però la W la tenia ocupada amb... Bé, la W ja estava ocupada. I, com us deia l'últim cop que en vaig parlar, Dichterliebe m'agrada amb deliri. Crec que no hi ha cap altre cicle que hagi escoltat tant, amb tanta golafreria; de vegades m'estic d'escoltar-lo perquè sé que si m'hi poso podria obrir un altre període de Dichterliebedependència. Que per què m'agrada tant? Aquí us en dono cinc motius, n'hi ha molts més....
- Anunci guardat amb èxit
Matthäus von Collin era un cavaller influent a la Viena de començaments del segle XIX. Tutor del fill de Napoleó, professor d'Història i Filosofia a la universitat de la ciutat, editor de dues revistes de literatura, amfitrió d'un important saló cultural, poeta a temps parcial i amic de Josef von Spaun. Aquests tres darrers aspectes són els que ens interessen a nosaltres, perquè Collin va ser un d'aquells prohoms de certa edat que, arran que Spaun els presentés, va fer amistat amb Schubert, el va acollir al seu saló, va difondre la seva música i li va presentar d'altres persones influents. Per desgràcia, aquesta relació va durar ben poc perquè Collin va morir el 1824, als quaranta-cinc anys; si més no va donar com a fruit cinc lieder, un dels quals vam escoltar fa un temps: el preciós Nacht und Träume, compost l'any següent de morir el poeta.
- Anunci guardat amb èxit
Senyores i senyors, avui sí. Avui arribem a la dinovena i darrera entrada d'una sèrie que vam començar fa dos anys, vuit mesos i vint-i-sis dies: la sèrie sobre les cançons d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Johann Wolfgang Goethe. Com bé sabeu, les cançons que hi apareixen estan relacionades amb el que hi succeeix, però no ho expliquen; això fa que personatges tan habituals als recitals com Mignon i l'arpista siguin alhora tan desconeguts. Per això un bon dia se'm va acudir de fer una sèrie d'entrades que posés les cançons en context tot explicant l'argument de la novel·la. I això és el que he fet, més o menys, en les divuit entrades anteriors. Dic més o menys perquè, per no abusar de la vostra paciència, m'he limitat a parlar de les històries i els personatges que trobava imprescindibles, deixant-ne fora molta gent i moltes coses interessants; per exemple, Therese [...]- Anunci guardat amb èxit
Arribem a la tercera i darrera entrada de la minisèrie en col·laboració amb Isabel Villagar i el seu blog La brújula del canto; com sempre, donem la benvinguda especialment als lectors que arriben per aquest camí. Com segurament recordareu, i si no ja us ho recordo ara, vam pensar de centrar-nos el els lieder més cèlebres, tan cèlebres que potser no sapiguem que són lieder, arran d'una entrada que vaig escriure fa gairebé quatre anys. A la primera part de la minisèrie vam escoltar l'obra més coneguda de Brahms, la seva cançó de bressol (una de les seves cançons de bressol, de fet), a la la segona la més coneguda de Haydn, l'himne nacional alemany, i avui escoltarem la més coneguda de Schubert. I sí, totes tres són lieder. Ara, que la de Schubert, tot i ser la més coneguda de Schubert, no la va escriure Schubert. O no ben bé. O no del tot. Potser que us ho expliqui, no?
Sèries
