El 1933, Erich Korngold portava uns quants anys dedicant-se sobretot a l'opereta, fent-ne adaptacions en col·laboració amb el director de teatre Max Reinhardt. N'estava una mica tip, perquè entre viatges i assajos no tenia temps d'escriure la seva música però, per altra banda, econòmicament li anava molt bé, i aquesta col·laboració li havia permès casar-se i comprar, la primavera d'aquell any, una residència als Alps, que esdevindria el seu refugi. Aquell estiu, aprofitant una treva entre opereta i opereta, el compositor hi va escriure un cicle de cançons, Unvergänglichkeit, op. 27, amb poemes d'Eleonore van der Straten, que es va estrenar a Viena el 1937.

El 1888, Hugo Wolf passava el Nadal a casa de la família Köchert: Heinrich, Melanie i les seves filles. La Melanie feia anys el dia de Reis i Wolf i les nenes li van regalar una cançó. Per fer una cançó calia un poema, és clar, i com que Wolf estava en plena etapa Goethe (havia compost el primer lied el 27 d'octubre i n'escriuria el darrer el 12 de febrer), havia de ser de Goethe. És un poema molt divertit (és a dir, que el molt seriós Johann Wolfgang von Goethe com a mínim en va escriure dos, de poemes divertits), una petita escena per a una festa celebrada el dia de Reis de 1781. Comença amb una presentació conjunta de tots tres Reis i continua amb una presentació individual de Melcior, Gaspar i Baltasar. Són uns Reis planers, prou allunyats de la seva solemne imatge tradicional: els agrada molt menjar i beure, sobretot si no han de pagar, i no són indiferents als encants [...]