- Detalls
Avancem una lletra més en l'abecedari de Liederabend i arribem a l'H d'humor. Sí, sí, heu llegit bé, d'humor, de sentir de l'humor. D'acord, la majoria de cançons que escoltem aquí són tristes, o tristíssimes, o extasiades, o solemnes; els romàntics no en tenien gaire, de sentit de l'humor, i els poetes es dedicaven a pensaments greus i reconcentrats. Però, de tant en tant, no podien evitar riure! A més, hi ha cançó més enllà del Romanticisme, i la cançó en anglès o en francès ens fa riure més sovint que la cançó en alemany. Així que avui ens aturarem i repassarem aquestes cançons divertides que ens han animat tanta foscor.
- Detalls
El 1933, Erich Korngold portava uns quants anys dedicant-se sobretot a l'opereta, fent-ne adaptacions en col·laboració amb el director de teatre Max Reinhardt. N'estava una mica tip, perquè entre viatges i assajos no tenia temps d'escriure la seva música però, per altra banda, econòmicament li anava molt bé, i aquesta col·laboració li havia permès casar-se i comprar, la primavera d'aquell any, una residència als Alps, que esdevindria el seu refugi. Aquell estiu, aprofitant una treva entre opereta i opereta, el compositor hi va escriure un cicle de cançons, Unvergänglichkeit, op. 27, amb poemes d'Eleonore van der Straten, que es va estrenar a Viena el 1937.
- Detalls
Tornem a la normalitat després de les tres entrades nadalenques amb una autora convidada, Isabel Villagar. La Isabel és professora de cant i responsable del blog La brújula del canto, i ens dona unes pautes sobre com iniciar els estudiants de cant en la cançó.- Detalls
Aquesta és la tercera i darrera entrada nadalenca de la temporada (la setmana vinent tornarem a la normalitat amb una convidada) i com la setmana passada la dedicarem als Reis de l'Orient, que ara ja són a punt d'arribar. A l'entrada anterior celebràvem el dia de Reis a la manera alemanya; un amic em deia fa no gaire que aquest dia els nens alemanys encara van de casa en casa disfressats i cantant cançons. Aquesta setmana el celebrarem a l'estil local, aturant-nos en aquell moment en què els pares intenten que els nens s'adormin perquè, com tothom sap, si els Reis els troben desperts passen de llarg (vosaltres també us tapàveu el cap amb els llençols si us despertàveu i sentíeu passes i soroll?).
- Detalls
El 1888, Hugo Wolf passava el Nadal a casa de la família Köchert: Heinrich, Melanie i les seves filles. La Melanie feia anys el dia de Reis i Wolf i les nenes li van regalar una cançó. Per fer una cançó calia un poema, és clar, i com que Wolf estava en plena etapa Goethe (havia compost el primer lied el 27 d'octubre i n'escriuria el darrer el 12 de febrer), havia de ser de Goethe. És un poema molt divertit (és a dir, que el molt seriós Johann Wolfgang von Goethe com a mínim en va escriure dos, de poemes divertits), una petita escena per a una festa celebrada el dia de Reis de 1781. Comença amb una presentació conjunta de tots tres Reis i continua amb una presentació individual de Melcior, Gaspar i Baltasar. Són uns Reis planers, prou allunyats de la seva solemne imatge tradicional: els agrada molt menjar i beure, sobretot si no han de pagar, i no són indiferents als encants [...]
Sèries
