
Fa un temps, una pianista amb qui ens acabàvem de conèixer em va preguntar per la meva opinió sobre Dietrich Fischer-Dieskau i jo la hi vaig donar; llavors ella, molt sorpresa, em va dir: "jo em pensava que això només es deia en petit comité". Tan sorpresa com ella de la meva resposta em vaig quedar jo del seu comentari; va ser una conversa curiosa. Pensant-hi, em vaig adonar que ella tenia raó, que normalment tots anem amb peus de plom quan parlem de figures tan importants com Fischer-Dieskau...
Els lectors més observadors ja deureu sospitar què era allò tan "sorprenent" que vaig dir, perquè us haureu adonat que la majoria dels lieder de Fiescher-Dieskau que comparteixo són enregistraments de la seva [...]
Una de les persones més esmentades a Liederabend no és ni un compositor, ni un poeta, ni un cantant, ni un pianista. No l'esmentem, però, fent servir el seu nom sinó la inicial del seu cognom, D, seguida d'unes xifres. Avui és el primer cop que esmento el seu nom complet, Otto Erich Deutsch. A Deutsch li devem la primera compilació exhaustiva de les obres de Franz Schubert, un catàleg que s'ha adoptat com a referència. Com tota la gent que es dedicava a sistematitzar informació en aquella època no tan llunyana en què es treballava sense ordinadors, Otto Deutsch em mereix molta admiració i molt de respecte. Fins i tot em fa una miqueta d'enveja, m'encantaria conèixer el seu mètode de treball i veure el seu sistema de classificació, que suposo que era a base de fitxes. Ordre i bellesa, recordeu? Otto Deutsch i els seus col·legues es dedicaven a posar ordre en la bellesa.
Diuen els homes del temps que dimecres, quan es publiqui aquesta entrada, ja haurà arribat la tardor a Barcelona. O, millor dit: per fi haurà arribat la tardor a Barcelona. S'hauran acabat les sandàlies, els tirants i la calça curta. Benvingudes les jaquetes, els mocadors al coll i l'edredó al llit. Només d'imaginar-m'ho ja m'he posat en mode tardorenc i he triat una cançó per celebrar-ho. Recordeu que fa molt, molt de temps, vam escoltar una cançó que es deia The Singer? Amb aquella imatge tan bonica de les melodies que es converteixen en bombolles de color? D'això fa gairebé quatre anys i mig i des de llavors no hem tornat a tenir aquí Peter Warlock, un compositor que, com més l'escolto, més m'agrada. Avui l'hi tindrem, amb una cançó inspirada en la tardor.
Aquesta setmana l'entrada està dedicada a dos amables lectors, el Bernat i el Jordi, i a les seves peticions. El Bernat volia tenir Liederabend a Spotify i ja l'hi té. De fet, com li vaig dir quan m'ho va comentar, vaig obrir el compte fa temps i hi vaig compartir les llistes amb les nostres cançons tristes, felices i amb cuques. Després, però, no hi vaig afegir res més i el compte va quedar abandonat. Entre els bons propòsits de la nova temporada hi ha el d'actualitzar-lo; ara hi tenim una llista 2016-2017 que anirà creixent setmana a setmana i de moment, una llista 2015-2016 completa. Les temporades anteriors les aniré fent amb temps. Les versions que he afegit a la llista són, quan les he trobades, les mateixes que hi ha al blog; en alguns casos la cançó no hi era, què hi farem.
Reprenem l'abecedari després de l'estiu amb el bon propòsit de fer-ne una lletra al mes. Hem arribat a l'E, que és pels espectadors. Estava previst que aquesta entrada fos, senzillament, per mirar-nos el melic, però vet aquí que fa unes setmanes va haver un incident en un recital que va alterar la placidesa d'aquest text, en parlaré cap al final.