Shakespeare, William

 

 

He volgut parlar d’aquesta cançó perquè considero que és una cançó pensada com a cançó i això em fa agafar-li un punt d’autenticitat que no sempre és fàcil de trobar en el repertori. L’espontaneïtat i la frescor que Shakespeare va saber trobar amb Feste, crec que Beach l’ha sabut trobar de la mateixa manera amb aquesta música. A més a més, quan es tracta de tocar-la en públic, com que en certa manera jo també estic fent la mateixa feina que el bufó, empatitzo molt amb el personatge.

 

“Evenings on the Roof” va ser un cicle de música de cambra que es va iniciar el 1939 a Los Ángeles. No exactament a la teulada sinó a les golfes de la casa de Peter Yates i Frances Mullen, entre d'altres coses crític musical i pianista respectivament Era una època que no era fàcil escoltar música contemporània als circuïts habituals i a la ciutat hi havia qui ho trobava a faltar, especialment els músics exiliats d'Alemanya que s'hi aplegaven. Els amfitrions oferien setmanalment a casa seva i per a un públic reduït (no sé si per les dimensions de l'estudi de les golfes o perquè no hi havia més demanda) una programació alternativa, que va començar [...]

 

Amb aquest costum que tenia Schubert de posar el mateix nom a dues cançons (o a tres, o a quatre), passa sovint que un dels lieder acaba sent per sempre més "l'altre". Provem-ho: Ständchen. Heu pensat en aquesta preciositat del Cant del cigne? Doncs no. Em referia a l'altre Ständchen, la nostra cançó d'avui.

Durant les primeres dècades del segle XIX es van publicar les traduccions de moltes obres de Shakespeare, que no feia gaire que els cercles millor informats havien [...]

 

Us agrada Shakespeare? A mi sí, molt. Vaig començar amb Hamlet fa una pila d'anys i fins avui. Reconec que més d'un cop faria una cleca a algun personatge, oblidant que ens separen quatre segles, però la seva manera de fer anar les paraules ho compensa tot. Shakespeare era principalment home de teatre així que és lògic que hagi triomfat a l'òpera; també és lògic que no el trobem tan sovint a la cançó i quan l'hi trobem és, sobretot, a cançons compostes a partir de les cançons incloses a les obres de teatre, com les del salze de Desdèmona a Otel·lo o les de Festa a Nit de Reis. Vam començar l'any precisament amb un dels poemes de Festa, avui escoltarem una altra cançó amb versos de Shakespeare i a la llibreta en tinc apuntada alguna més. Perquè som en ple Any Shakespeare; enguany es compleixen 400 anys de la seva mort i, tot i que penso que no cal [...]

 

Benvolguts, molt bon any 2016 a tots! Aquesta primera entrada de l'any és la tercera de les festes nadalenques, avançada a dimarts perquè no coincideixi amb la diada de Reis. Avui és un bon dia per rellegir (reescoltar, en el nostre cas) la Nit de Reis (Twelfth Night or What you Will) de Shakespeare, una obra que, segons explica a la presentació l'edició que tinc a les mans, va ser escrita el 1600 per ser representada a palau precisament aquesta dotzena nit passat Nadal. Twelfth Night és una comèdia encantadora amb els corresponents embolics amorosos i final feliç. Entre tants cavallers i dames enamorats hi ha un personatge que se'n manté al marge i observa; aquest personatge és Festa, un foll que a l'obra canta cinc peces que amb el temps s'han anat convertit en cançons gràcies a compositors com Korngold, Quilter, Vaughan Williams o Sibelius. De fet, ens podríem passar [...]

 

La mort d'una persona amb 35 anys sempre és una tragèdia per a la seva família i els seus amics. Si la persona té projecció pública i tant de talent com tenia Wunderlich, tots ens quedem (segurament amb un punt d'egoisme) una mica orfes del que podrien haver fet si haguessin tingut més temps. Havia arribat el tenor a la perfecció com li havia dit Giesen? Cap a on hauria anat la seva carrera? Fa de mal dir; la seva trajectòria operística va ser impressionant, en deu anys va interpretar un munt de papers. En canvi, en el lied encara tenia molt de camí per recórrer.