Connolly, Sarah

  • Cançó de la setmana: King David (H. Howells) - S. Connolly, M. Martineau
     
    King David - Marc Chagall

    “Diria que és la millor cançó britànica que s'ha escrit mai”. Sarah Connolly va dir això sobre King David a Twitter i jo ho vaig apuntar a la llibreta. El comentari venia arran del concert de la mezzosoprano i Julius Drake al Teatro de la Zarzuela, dins del cicle de lied del CNDM; malauradament, jo me l'havia perdut, però ja m'havien arribat veus sobre el recital tan fantàstic en general i sobre la propina, King David, en particular. I així és com aquesta cançó ha passat per davant d'una altra del mateix compositor, Herbert Howells, que tinc guardada des de fa molt de temps esperant que arribi el seu moment.

  • Cançó de la setmana: Unvergänglichkeit (E. Korngold) - S. Connolly, I. Burnside
     
    Mona Lisa – Portrait of Lisa Gherardini, wife of Francesco del Giocondo (excerpt) - Leonardo da VinciEl 1933, Erich Korngold portava uns quants anys dedicant-se sobretot a l'opereta, fent-ne adaptacions en col·laboració amb el director de teatre Max Reinhardt. N'estava una mica tip, perquè entre viatges i assajos no tenia temps d'escriure la seva música però, per altra banda, econòmicament li anava molt bé, i aquesta col·laboració li havia permès casar-se i comprar, la primavera d'aquell any, una residència als Alps, que esdevindria el seu refugi. Aquell estiu, aprofitant una treva entre opereta i opereta, el compositor hi va escriure un cicle de cançons, Unvergänglichkeit, op. 27, amb poemes d'Eleonore van der Straten, que es va estrenar a Viena el 1937.
  • Cançó de la setmana: By a Bierside (I. Gurney) - S. Connolly, M. Martineau
     
    Gloucester Cathedral. Window in honour of Ivor GurneyQuan vaig tenir a les mans el programa del recital de Sarah Connolly i Malcolm Martineau a la Schubertíada a Vilabertran els ulls se'm van anar a un nom: Ivor Gurney. Ni Schubert, ni Schumann, ni Britten. Gurney. Em va fer molta il·lusió perquè era un compositor que encara no havia escoltat mai en un recital, només en enregistraments; anava dient a tothom que volgués escoltar-me que a la SV15 tindríem cançons de Gurney i vaig compartir-ne una amb vosaltres. El recital de Connolly i Martineau va ser excel·lent i d'acord amb els comentaris del públic el triomfador de la nit, la gran descoberta, va ser... Gurney! Si ja us ho deia, que pagava la pena d'escoltar-lo...
  • Cançó de la setmana: Sleep (I. Gurney) - S. Connolly, M. Martineau
     
    The bedroom - Peter IlstedContinuem amb el repàs dels recitals de cançó de la Schubertíada a Vilabertran, aquest cop ens aturarem en els de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz (diumenge 23 d'agost) i Sarah Connolly i Malcolm Martineau (dijous 27 d'agost).
  • Cançó de la setmana: Rheinlegendchen (G. Mahler) - S. Connolly, P. Herreweghe
     
    Diving Fish - Dale GrantUs agraden els contes? A mi sí, molt. Un dels meus contes preferits quan era petita tenia com a protagonista una princesa a qui el seu pare volia casar amb un ministre gran, solemne i avorrit. La princesa no veia la manera de rebutjar-lo obertament així que li va demanar com a penyora d'amor un vestit teixit amb rajos de lluna que cabés en mitja closca de nou, segura que el ministre seria incapaç d'aconseguir-lo. Però vet aquí que als pocs dies la princesa tenia el seu vestit, i va demanar una segona penyora d'amor: un vestit fet de rajos de sol que cabés en mitja closca de nou. Quan el ministre va aparèixer amb el vestit que li havia demanat la princesa va fer un darrer intent: volia una capa feta amb un trosset de la pell de cadascun dels animals que es podien trobar al regne. Com us podeu imaginar, el ministre se la va regalar, i com que la princesa de cap de les maneres s'hi volia [...]
  • Érato, musa de la poesia - E. PoynterFa segles que al món de l'òpera es debat sobre la importància de la música i el llibret; si el que diuen els cantants és rellevant i per tant s'ha d'entendre, si la història que s'explica afegeix valor a l'obra, etc. La discussió ha donat per molt, incloses dues òperes: Prima la musica, poi le parole, escrita per Antonio Salieri a finals del segle XVIII i Capriccio, composta per Richard Strauss el 1940.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto