Müller, Wilhelm

  • Cançó de la setmana: Halt! (F. Schubert) - P. Schreier, A. Schiff
     
    Parham Mill, Gillingham - John Constable

    El tercer Lied del ciclo Die schöne müllerin (“Halt!” - “¡Alto!”) es la puerta de entrada a la trama interna que nos propone el poeta Wilhelm Müller y que Franz Schubert ilustra con gran maestría. El joven molinero, caminante protagonista del ciclo presentado en el primer Lied (“Das Wandern” - “Caminar”), llega hasta un pequeño arroyo en la segunda pieza (“Wohin?” - “¿Adónde?”) que le acompañará siempre y que será el coprotagonista del ciclo. Este arroyuelo le llevará hasta un molino en el que entra a trabajar para seguir aprendiendo el oficio y donde conocerá a la bella molinera.

  • Cançó de la setmana: Die Wetterfahne (F. Schubert) - C. Ludwig, J. Levine
     
    Neige à Argenteuil - Monet

    Som al mes de juny i el que podríem anomenar la “temporada regular” està acabant; si tot va bé, el mes de juliol cediré el lloc als estudiants del Màster en Lied de l'Esmuc i el d'agost el dedicaré a la Schubertíada, com he fet els darrers anys. M'han tornat a quedar unes quantes entrades previstes pendents; ja veuré què en faig, si les passo a la llibreta de la temporada vinent (nota mental: comprar la llibreta de la temporada vinent) o les deixo en el llimb de les cançons i espero que tornin a demanar pas. Però encara tinc dues setmanes disponibles, així que anem per feina amb la primera. Quan vaig saber que Joyce [...]

  • Cançó de la setmana: Tränenregen (F. Schubert) - M. Goerne, E. Schneider
     
    alt

    Un noi i una noia seuen a la vora d'un rierol, en silenci. Hi contemplen el seu reflex, amb la lluna i els estels com a testimonis. Quina escena tan idíl·lica, oi? Tot d'una la noia diu: “Sembla que ha de ploure. Me'n vaig a casa!”. Hi ha alguna cosa que no va a l'hora, en aquesta història. Parlem de Tränenregen, un dels lieder de La bella molinera i, com bé sabem, hi ha unes quantes coses que no van a l'hora, en aquest cicle.

  • Cançó de la setmana: Rast (F. Schubert) - J. Greindl, H. Klust
     
    alt

    Arribem a la lletra X de l'abecedari de Liederabend, la penúltima de la sèrie. No ha estat una lletra fàcil de relacionar amb una paraula; de fet, és la més difícil després de la Z, però ja hi arribarem, a això. Les meves alternatives per a la lletra X eren les xarxes socials i els xiuxiuejos. Us heu fixat, que al lied es xiuxiueja i es murmura molt? Vaig trobar prop de trenta lieder on es parla fluixet. Al final, però, m'han semblat més representatives les xarxes socials, perquè són el meu canal de comunicació més important, juntament amb les converses entaulades (o a peu dret, tant li fa).

  • Cançó de la setmana: Der Leiermann (F. Schubert) - H. Hotter, G. Moore
     
    Hans HotterHans Hotter. Lo escuché en vivo por primera vez en el teatro Colón en 1962. Cantó el Gran Inquisidor en el Don Carlo de Verdi y los tres Wotan del Anillo wagneriano junto a Birgit Nilsson y Gré Brouwenstijn (ese era el nivel del Colón entonces).

    Yo, a mis diecisiete años, lo conocía por su mítico Holandés, y por algunas arias y un poco por el Wotan de La valquiria, que había cantado con la Mödl dos años antes también en Buenos Aires.
  • Cançó de la setmana: Die Krähe (F. Schubert) - C. Maltman, G. Johnson
     
    altSi alço la vista del paper, veig dos gavians posats a la casa del costat, esperant per si troben res per endrapar. Quan els gavians marxin potser vindran coloms, però no s'hi estaran plegats: els coloms van aprendre fa anys que calia fugir-ne. A casa hi viuen merles, i uns ocellets que no sé què són. Són petits com pardals però més esvelts, més entremaliats i més sorollosos; sempre van en colla. També s'hi acosten tòrtores, però són més prudents. Quan surti al carrer hi veuré coloms, cotorres i pardals, potser alguna garsa, i poca cosa més. Però vet aquí que un dia hi vaig veure un corb. I quan el meu cervell va haver processat aquesta informació em vaig aturar i em vaig tombar. El corb seguia allà, picant per terra, compartint espai en pau i harmonia amb els coloms, i una persona tan astorada com jo li estava fent una fotografia. No sé si els veïns de més amunt reben la visita [...]
  • Cançó de la setmana: Wohin? (F. Schubert) - M. Peter, H. Deutsch
     
    SV16Avui dimecres s'ha presentat la 24ena edició de la Schubertíada a Vilabertran i, com cada any, faré un repàs de la programació, especialment pel que fa a la cançó. Primer de tot, les dates: la SV16 es farà del 18 d'agost al 3 de setembre. Es recupera el format d'anys enrera i els quinze concerts es concentren en tres caps de setmana llargs: el primer, de dijous 18 a diumenge 21; el segon, llarguíssim, de dijous 25 a dilluns 29 i el tercer, el més breu, de dijous 1 a dissabte 3. Hi haurà sis recitals de lied; dos el primer cap de setmana, quatre el segon i un el tercer, i tres conferències vinculades a tres dels recitals, una cada setmana. Enguany el predomini de la llengua alemanya és gairebé absolut: Schubert (molt de Schubert, com us podeu imaginar), Schumann, Brahms, Mendelssohn, Wolf, Beethoven i Berg. Les úniques excepcions a aquest domini lingüístic seran algunes cançons de [...]
  • Cançó de la setmana: Die Nebensonnen (F. Schubert) - P. Pears, B. Britten
     
    Parhelis - Crònica de NurembergQuan escric entrades sobre les cançons d'un cicle no acostumo a seguir-ne l'ordre; els únics que encara podria completar de manera ordenada són Dichterliebe i Frauenliebe und -leben, i això perquè només n'he compartit dues cançons de cadascun (nota mental: portem més de tres anys sense escoltar cap cançó de Dichterliebe!). Tampoc enceto un cicle amb l'objectiu d'acabar-lo, com faig amb les sèries, i en trio les cançons seguint els mateixos impulsos de vegades inexplicables que em fan triar qualsevol altre. En el cas de Winterreise es poden explicar: els cinc lieder que hem escoltat fins ara van ser el resultat d'un regal d'un amic, d'una entrada convidada (les entrades convidades també són regals d'amics) o d'una sobreexposició al cicle. Avui n'escoltarem un sisè gràcies a la televisió.
  • Cançó de la setmana: Morgengruß (F. Schubert) - M. Padmore, P. Lewis
     
    Enclosed field with rising sunCap a 1817, que és quan comença una història que us devia des de fa molt de temps, estaven de moda les històries de molineres. Gairebé trenta anys abans s'havia estrenat amb molt d'èxit “L'amor contrastato ossia La molinara”, una òpera buffa de Giovanni Paisiello en la qual una molinera juga amb dos pretendents fins que acaba decidint-se per un; l'òpera es va representar per tot Europa i, com era habitual en aquella època sense discos ni ràdio, se'n van fer transcripcions per a piano o per conjunts de cambra dels fragments de més d'èxit, la qual cosa els feia arribar a més gent; és el cas de les variacions que va fer Beethoven el 1795 d'un duo i un quartet de l'opera de Paisiello (Nel cor più no mi sento i Quanto è bello l'amor contadino). El 1797 Goethe havia escrit uns quants poemes amb els amors d'una molinera com a tema central i entre 1806 i 1808 s'havia editat [...]
  • Cançó de la setmana: Gute Nacht (F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Walchensee am Winter - L. CorinthFa un parell de setmanes un lector comentava d'un lied que era una de les seves obres musicals preferides i que cada cop que el sentia en una versió diferent hi descobria nous matisos. Fa uns dies vaig veure el documental Conducting Mahler (molt recomanable si sou malherians) i allà Claudio Abbado deia referint-se a una simfonia: "si estimes aquesta obra hi trobes coses noves, n'aprens, cada cop que l'escoltes". Abbado deia la paraula clau, estimar. L'obra ens enamora i, com si pogués correspondre a aquest amor, cada cop que l'escoltem ens ensenya alguna cosa. És clar que això no ens passarà amb qualsevol obra musical; n'hi ha que, per molt que ens agradi, quan l'escoltem ens proporcionarà plaer (que no és poc) però no ens farà pensar, no ens aportarà res de nou. Pot ser aquesta una definició d'obra d'art? Una obra que sempre que t'hi acostes és nova, que permet tantes [...]
  • Cançó de la setmana: Täuschung (F. Schubert) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    Nocturne in Grau und Gold, Schnee in Chelsea - WhistlerPorto unes setmanes escoltant Winterreise de manera intensa i intensiva, perquè en deu dies em vaig trobar amb tres CD a la bústia: dos enregistraments acabats de sortir, el de Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch i el de Gerald Finley i Julius Drake, i un que va sortir fa un parell d'anys, el de Florian Boesch i Malcolm Martineau. Seria lògic pensar que aquesta entrada és una conseqüencia d'una possible sobredosi però el cert és que no, estava prevista a la meva llibreta des de fa un any, quan es va publicar la temporada 2012-2013 del Gran Teatre del Liceu. I és que divendres 28, si tot va bé, hi tindrem precisament Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch interpretant Winterreise (no és casualitat, el recital forma part de la gira de promoció).
  • Cançó de la setmana: Das Wandern (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen / F. Wunderlich, K.H. Stolze
     
    Mill at the river - P. CézanneL'any 1823 no va ser bo per a Franz Schubert. Sabem que des de les primeres setmanes (és possible que de l'any anterior i tot) estava malalt de gravetat i que va estar ingressat en un hospital per rebre tractament cap a la primavera. De quina era la seva malaltia no se'n parla enlloc però precisament per aquest silenci, per alguns dels símptomes que es descriuen i per comentaris sobre la seva moral (comentaris durs i molt poc empàtics, per cert) tot fa pensar que es tractava d'una malaltia venèria, molt probablement sífilis.
  • Cançó de la setmana: Erstarrung (F. Schubert) - H. Hotter, G. Moore
     
    Paisaje nevado - M.J. BecerrilContinuem el nostre recorregut per les deu cançons més tristes i arribem a Erstarrung (Convertit en gel), el quart lied de Winterreise (Viatge d'hivern) de Schubert. Amb aquest cicle ens trobem en el mateix cas que amb els Kindertotenlieder, pràcticament qualsevol cançó que triéssim podria formar part de la llista, o podria formar-ne part el cicle, directament. Com que alguna havia de triar em vaig quedar amb Erstarrung, una cançó desesperada (amb permís de Pablo Neruda).
  • Canço de la setmana: Der Lindenbaum (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen / C. Gerhaher, G. Huber
    Der Lindenbaum (C. Kreutzer) - M. Padmore, G. Johnson
     
    Til·lers a Poissy - E. MonetSiguiendo nuestro camino por la arboleda schubertiana llegamos al más conocido lied con este tema y que se encuentra dentro del magno "Viaje de invierno", una de las obras cumbres de Schubert, sobre versos de Müller. Número 5 en el orden del ciclo, Der Lindenbaum es el primero de los lied del ciclo que está en tonalidad mayor, generalmente unida a un sentimiento de alegría. El tilo es aquí un recuerdo asociado a la seguridad, a la tranquilidad, a todo aquello que el poeta añora y que le ha vuelto la espalda ahora. Un recuerdo feliz que contrasta con la cruda realidad, reflejada en “el viento frío” que azota su rostro. Ese viento que le obliga a seguir su “viaje” sin que el rumor del tilo le de ya paz.
  • Cançó de la setmana: Auf dem Flusse (F. Schubert) - M. Talvela, R. Gothóni
     
    Glaçat - J. HerrmannQuan escoltem Winterreise (Viatge d'hivern) seguim un home en el seu camí cap al no res, el seu particular descens als inferns. No l'acompanyem perquè ell va sol, no sap fer-ho d'una altra manera i defuig la companyia, però sentim el seu dolor i la seva desesperació. Quan acaba hem assistit a vint-i-quatre escenes marcades per la neu, el glaç i el vent, un viatge interior en el qual les al·lucinacions es combinen amb els records i la lucidesa amb moments de bogeria, des del moment en què l'home emprèn el viatge fins que, rebutjat fins i tot per la mort, es troba amb... qui? Amb el seu jo futur, arraconat i ignorat per tothom? Amb la seva anul·lació com a persona?

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto