Em vaig adonar fa uns dies que des que va començar la temporada no hem escoltat cap lied de Schubert. Ja sabeu que planifico poc, i per això passen coses tan estranyes com que el rei de la casa se n'absenti durant tres mesos. El trobo a faltar, i hi hauria posat remei en qualsevol cas aquesta setmana, però resulta que ja estava previst i anotat a l'agenda. Perquè demà, 19 de novembre, es compleixen cent noranta-dos anys de la seva mort (planifico poc, però planifico), i us volia parlar de La bella molinera, arran de la interpretació que Florian Boesch i Christian Koch van fer-ne [...]
Hans Hotter. Lo escuché en vivo por primera vez en el teatro Colón en 1962. Cantó el Gran Inquisidor en el Don Carlo de Verdi y los tres Wotan del Anillo wagneriano junto a Birgit Nilsson y Gré Brouwenstijn (ese era el nivel del Colón entonces).Yo, a mis diecisiete años, lo conocía por su mítico Holandés, y por algunas arias y un poco por el Wotan de La valquiria, que había cantado con la Mödl dos años antes también en Buenos Aires.
La cornella
Si alço la vista del paper, veig dos gavians posats a la casa del costat, esperant per si troben res per endrapar. Quan els gavians marxin potser vindran coloms, però no s'hi estaran plegats: els coloms van aprendre fa anys que calia fugir-ne. A casa hi viuen merles, i uns ocellets que no sé què són. Són petits com pardals però més esvelts, més entremaliats i més sorollosos; sempre van en colla. També s'hi acosten tòrtores, però són més prudents. Quan surti al carrer hi veuré coloms, cotorres i pardals, potser alguna garsa, i poca cosa més. Però vet aquí que un dia hi vaig veure un corb. I quan el meu cervell va haver processat aquesta informació em vaig aturar i em vaig tombar. El corb seguia allà, picant per terra, compartint espai en pau i harmonia amb els coloms, i una persona tan astorada com jo li estava fent una fotografia. No sé si els veïns de més amunt reben la visita [...]
Schubertíada a Vilabertran 2016. Programació
Avui dimecres s'ha presentat la 24ena edició de la Schubertíada a Vilabertran i, com cada any, faré un repàs de la programació, especialment pel que fa a la cançó. Primer de tot, les dates: la SV16 es farà del 18 d'agost al 3 de setembre. Es recupera el format d'anys enrera i els quinze concerts es concentren en tres caps de setmana llargs: el primer, de dijous 18 a diumenge 21; el segon, llarguíssim, de dijous 25 a dilluns 29 i el tercer, el més breu, de dijous 1 a dissabte 3. Hi haurà sis recitals de lied; dos el primer cap de setmana, quatre el segon i un el tercer, i tres conferències vinculades a tres dels recitals, una cada setmana. Enguany el predomini de la llengua alemanya és gairebé absolut: Schubert (molt de Schubert, com us podeu imaginar), Schumann, Brahms, Mendelssohn, Wolf, Beethoven i Berg. Les úniques excepcions a aquest domini lingüístic seran algunes cançons de [...]Parhelis
Quan escric entrades sobre les cançons d'un cicle no acostumo a seguir-ne l'ordre; els únics que encara podria completar de manera ordenada són Dichterliebe i Frauenliebe und -leben, i això perquè només n'he compartit dues cançons de cadascun (nota mental: portem més de tres anys sense escoltar cap cançó de Dichterliebe!). Tampoc enceto un cicle amb l'objectiu d'acabar-lo, com faig amb les sèries, i en trio les cançons seguint els mateixos impulsos de vegades inexplicables que em fan triar qualsevol altre. En el cas de Winterreise es poden explicar: els cinc lieder que hem escoltat fins ara van ser el resultat d'un regal d'un amic, d'una entrada convidada (les entrades convidades també són regals d'amics) o d'una sobreexposició al cicle. Avui n'escoltarem un sisè gràcies a la televisió.
Salutació del matí
Cap a 1817, que és quan comença una història que us devia des de fa molt de temps, estaven de moda les històries de molineres. Gairebé trenta anys abans s'havia estrenat amb molt d'èxit “L'amor contrastato ossia La molinara”, una òpera buffa de Giovanni Paisiello en la qual una molinera juga amb dos pretendents fins que acaba decidint-se per un; l'òpera es va representar per tot Europa i, com era habitual en aquella època sense discos ni ràdio, se'n van fer transcripcions per a piano o per conjunts de cambra dels fragments de més d'èxit, la qual cosa els feia arribar a més gent; és el cas de les variacions que va fer Beethoven el 1795 d'un duo i un quartet de l'opera de Paisiello (Nel cor più no mi sento i Quanto è bello l'amor contadino). El 1797 Goethe havia escrit uns quants poemes amb els amors d'una molinera com a tema central i entre 1806 i 1808 s'havia editat [...]
