Schubert, Franz

  • Cançó de la setmana: Bei dir allein (F. Schubert) - S. Keenlyside, M. Martineau
     
    Zwei am Meerstrand - Emil NoldeNormalment sóc prudent pel que fa a anticipar les entrades del blog. I quan no ho sóc i dono alguna pista com vaig fer fa un parell de dies a Twitter, qui es passa per aquí? El senyor Murphy, evidentment, que em segresta l'entrada prevista. I aquí em teniu, dimecres 26 a la tarda escrivint una entrada nova, perquè el senyor Murphy no fa mai les coses a mitges i m'ha enxampat, també evidentment, sense cap comodí que pugui publicar.
  • Cançó de la setmana: Erstarrung (F. Schubert) - H. Hotter, G. Moore
     
    Paisaje nevado - M.J. BecerrilContinuem el nostre recorregut per les deu cançons més tristes i arribem a Erstarrung (Convertit en gel), el quart lied de Winterreise (Viatge d'hivern) de Schubert. Amb aquest cicle ens trobem en el mateix cas que amb els Kindertotenlieder, pràcticament qualsevol cançó que triéssim podria formar part de la llista, o podria formar-ne part el cicle, directament. Com que alguna havia de triar em vaig quedar amb Erstarrung, una cançó desesperada (amb permís de Pablo Neruda).
  • Cançó de la setmana: Mio ben, recordati (F. Schubert) - C. Bartoli, A. Schiff
     
    Tuerkischer schachspieler W. von Kempelen - K. von WindischEls autòmats, ginys mecànics que es movien imitant els humans, van estar molt de moda a finals de segle XVIII. El més famós va ser segurament el Turc, construït per Wolfgang von Kempelen, un autòmat que no és que simulés que jugava a escacs, és que jugava a escacs: va recórrer les corts europees guanyant les partides a tothom que s'hi enfrontava. Amb el temps es va saber que a la taula on s'asseia el Turc s'hi amagava un jugador d'escacs de carn i ossos que era qui manipulava els engranatges per tal que l'autòmat es movés pel taulell. Era obvi? Potser, però hi ha tantes coses que semblen òbvies dos-cents anys després...
  • Cançó de la setmana: Erlkönig (F. Schubert) - M. Aspinell, D. Triestram
     
    El rodamón (fragment) - J.C. LeyendeckerQuan Goethe va escoltar per primer cop la cançó que Schubert havia escrit a partir del seu poema Erlkönig (El rei dels elfs) el seu comentari va ser:
    "... bé, s'ha de dir que el compositor ha expressat molt bé el galop del cavall. No es pot negar que en aquesta composició, que molts admiren, allò que és terrible es porta fins el punt de l'atrocitat, sobretot si la cantant té la intenció de fer-se sentir."
  • Cançó de la setmana: Erlkönig (F. Schubert / C. Loewe) - G. Finley, J. Drake
     
    Bosc Fantasma
    Me gustaría proponeros el juego de comparar dos canciones compuestas sobre el mismo poema: Der Erlkönig (“El rey elfo” en traducción aproximada), escrito por Johann Wolfgang von Goethe en 1782. La balada narra, de manera harto ambigua, la muerte de un niño ¿a manos? de un maligno espíritu que habita en el bosque. Las versiones de Franz Schubert de 1815 y de Carl Löwe de 1818, interpretadas ambas por el barítono Gerald Finley y el pianista Julius Drake, tienen algunos aspectos comunes y otros suficientemente dispares como para que sea un interesante ejercicio analizarlas en paralelo. ¿Queréis pasar un poco de miedo?
  • Cançó de la setmana: Abendstern (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson
     
    Schubert - M. GreiblerPerspicaços com sou, benvolguts lectors, ja us haureu adonat que en aquest blog tenim el nostre compositor consentit, que apareix per aquí amb més freqüència que qualsevol altre i que va camí de convertir-se en una mena de compositor resident: Franz Schubert. No negaré que és la meva debilitat i ara hauria de dir allò de "no entenc com pot haver algú que no estimi Schubert", però no és cert, sí que ho entec. És a dir, si hi ha gent que no li agrada el pernil, la xocolata, Mozart o Maria Callas i va tan feliç pel món bé ha d'haver gent que no li agradi Schubert.
  • Cançó de la setmana: Sei mir gegrüßt (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake
     
    Els amants - R. MagritteAquesta setmana començarem per on normalment acabem, per escoltar la cançó. Us proposo un experiment, especialment si no la coneixeu: que l'escolteu sense llegir-ne la lletra i pareu atenció a les sensacions que us transmet, especialment si us sembla una cançó més aviat alegre o trista. Després torneu-la escoltar aquest cop llegint-ne la lletra; les sensacions són les mateixes o ha canviat alguna cosa?
  • Cançó de la setmana: Die Mainacht (F. Schubert) - M. Goerne, A. Schmalcz
     
    Schubertíada - M. von SchwindAvui dijous comença la Schubertíada a Vilabertran i he pensat que podríem dedicar l'entrada a parlar dels amics de Schubert perquè a ells els devem aquest mot, schubertíada, que avui continuem utilitzant.
     
    Si alguna cosa defineix la personalitat de Schubert és la seva capacitat de fer amics; el primer cercle (Spaun, Senn, Mayrhofer, Schober,..), que l'anomenen el nostre Minnesänger (trobador); Johann Michale Vogl, el célebre baríton, trenta anys més gran que ell; el jove Moritz von Schwind, deu anys menor (l'autor de la il·lustració de l'entrada) i molts d'altres que el van acompanyar al llarg de la seva vida.
  • Cançó de la setmana: Der Jüngling an der Quelle (F. Schubert) - J. Kaufmann, H. Deutsch
     
    Madame Récamier - J.U. GuerinLes miniatures van ser part de l'equipatge dels viatgers durant segles, petits retrats dels éssers estimats que recorrien el món amb els seus propietaris com més tard ho van fer les fotografies. Amb el temps les miniatures van assolir importància artística i va sorgir, especialment a Anglaterra, una escola de pintors especialitzada en aquest tipus de pintura. Hi ha cançons que són com miniatures, s'han de mirar de molt a prop per poder apreciar tota la seva bellesa, perquè estan plenes de delicats detalls que ens perdem a primer cop d'ull (mireu, per exemple, la miniatura que il·lustra l'entrada, una aquarel·la sobre un medalló d'ivori de 8 x 6 cm).
  • Canço de la setmana: Der Lindenbaum (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen / C. Gerhaher, G. Huber
    Der Lindenbaum (C. Kreutzer) - M. Padmore, G. Johnson
     
    Til·lers a Poissy - E. MonetSiguiendo nuestro camino por la arboleda schubertiana llegamos al más conocido lied con este tema y que se encuentra dentro del magno "Viaje de invierno", una de las obras cumbres de Schubert, sobre versos de Müller. Número 5 en el orden del ciclo, Der Lindenbaum es el primero de los lied del ciclo que está en tonalidad mayor, generalmente unida a un sentimiento de alegría. El tilo es aquí un recuerdo asociado a la seguridad, a la tranquilidad, a todo aquello que el poeta añora y que le ha vuelto la espalda ahora. Un recuerdo feliz que contrasta con la cruda realidad, reflejada en “el viento frío” que azota su rostro. Ese viento que le obliga a seguir su “viaje” sin que el rumor del tilo le de ya paz.
  • Cançó de la setmana: Auf dem Flusse (F. Schubert) - M. Talvela, R. Gothóni
     
    Glaçat - J. HerrmannQuan escoltem Winterreise (Viatge d'hivern) seguim un home en el seu camí cap al no res, el seu particular descens als inferns. No l'acompanyem perquè ell va sol, no sap fer-ho d'una altra manera i defuig la companyia, però sentim el seu dolor i la seva desesperació. Quan acaba hem assistit a vint-i-quatre escenes marcades per la neu, el glaç i el vent, un viatge interior en el qual les al·lucinacions es combinen amb els records i la lucidesa amb moments de bogeria, des del moment en què l'home emprèn el viatge fins que, rebutjat fins i tot per la mort, es troba amb... qui? Amb el seu jo futur, arraconat i ignorat per tothom? Amb la seva anul·lació com a persona?
  • Cançó de la setmana: Heidenröslein (F. Schubert) - B. Bonney, G. Parsons
     
    Libster Blog

    Entrada extraordinària per celebrar que Liederabend ha rebut el premi Liebster Blog, que és aquest premi que circula per la xarxa de blog en blog i que: "...està pensat per estimular i promocionar els llocs d’Internet que no superin els 200 seguidors però per la seva essència i contingut val la pena donar-los a conèixer a un ampli sector de la xarxa"

  • Cançó de la setmana: Abends unter der Linde, D235 (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore; Abends unter der Linde, D237 (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson; Die abgeblühte Linde (F. Schubert) - E. Mathis, G. Johnson
     
    El passeig dels til·lers - T. CédricEl mundo del lied, y en concreto el del lied romántico, como estamos viendo en las interesantes entradas de este blog, está lleno de simbologías. La Naturaleza, la Muerte, El Amor (casi siempre no correspondido), el Nacionalismo, la Melancolía, son temas que aparecen una y otra vez el los poemas que musican nuestros compositores. Símbolos que aparecen en los versos o incluso a los que se dedican poemas completos. Vamos a hablar en esta entrada de un símbolo y de un compositor que lo toma como suyo. Vamos a hablar del tilo y de Schubert.
  • Cançó de la setmana: Frühlingsglaube (F. Schubert) - M. Lipovšek, G. Johnson
     
    Le printemps - E. MonetAquest dimarts, gairebé a un quart de sis del matí, va entrar la primavera. Ja feia unes setmanes que s'anunciava en les flors dels ametllers o engreixant gemes i despuntant fulles i a partir d'ara serà un no parar de colors i aromes. Des de Liederabend ens afegirem a la festa posant-hi música i començarem avui mateix donant la benvinguda a la nova estació.
  • Cançons de la setmana: Gretchen am Spinnrade (F. Schubert) - S. Isokoski, M. Viitasalo; Margarethe (C.F. Zelter) - A. Folan, T. Beghin
     
    Gretchen am Spinnrad. A. von Kreling
    Apunteu la data: 19 d'octubre de 1814. Aquest dia, Franz Schubert va escriure, amb 17 anys, Gretchen am Spinnrade (Margarida a la filosa).
     
    Les línies divisòries són útils per classificar i estudiar, però tenen els seus inconvenients. Per exemple, sovint són simplificacionsel que va nèixer aquell dia, si de cas, és el lied romàntic, perquè en realitat el lied havia nascut clàssic. A més, quan ens acostem a les línies ja no són tan nítides, es difuminen i les perdem de vista; Schubert havia escrit una trentena de lieder fins aquell dia, i uns quants són molt més que exercicis acadèmics.
  • Cançó de la setmana: An die Musik (F. Schubert) - B. Fink, G. Hubert
     
    Schubert al piano - G. Klimt"Un curs de què?" Aquesta era, invariablement, la pregunta que em feien coneguts i amics no melòmans fa uns mesos quan els explicava que estava impartint un curs de lied. Així que, sent conscient que el lied és l'aneguet lleig de la música clàssica i la lírica i que per a molts melòmans és una insignificància, vaig haver d'assumir que pels no aficionats no existeix. I com pots decidir si t'agrada o no una cosa que no existeix?

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto