
Yo, a mis diecisiete años, lo conocía por su mítico Holandés, y por algunas arias y un poco por el Wotan de La valquiria, que había cantado con la Mödl dos años antes también en Buenos Aires.
Entre les efemèrides musicals d'aquest 2025 que tot just hem encetat n'hi ha una que el món del lied (i espero que no només) celebrarà àmpliament: el centenari del naixement de Dietrich Fischer-Dieskau. Un gran baríton, sí, però, sobretot, una personalitat sense la qual no s'entendria el gènere a la segona meitat del segle XX (la difusió, la recepció, i fins i tot la creació). I he volgut [...]
Us heu demanat mai qui és el wanderer de Winterreise? D'on surt? Segurament ara mateix penseu que no té gens d'importància, qui sigui, i teniu raó; són cabòries. Però us ho heu demanat mai, qui és aquest foraster? Les poques coses concretes que sabem ens les diu ell mateix a les dues primeres cançons, Gute Nacht i Die Wetterfahne. Ens diu que és un foraster que va [...]
El Club Wagner Barcelona organitza regularment activitats per als seus socis que, lògicament, se centren en la música wagneriana. Però, de tant en tant, s'hi convida altres compositors, i vet aquí que fa unes setmanes ens hi vam trobar per parlar del Winterreise de Schubert. En la introducció del que seria una audició comentada em vaig referir al dificultós camí que havia seguit el cicle fins a afermar-se en el repertori.
Tres Winterreise. El mateix dia. Alhora. A Barcelona. En el moment que es publiqui aquest article, farà unes hores que aquest fenomen s'haurà produït. Bé, confesso que m'he permès una petita llicència, no haurà estat exactament alhora. Però si tothom ha estat puntual, s'hauran sentit a Barcelona simultàniament un Gute Nachti dos Das Wirtshaus.
Si La bella molinera fos una pel·lícula, totes les escenes (cada escena, una cançó) s'haurien de rodar en exteriors. Totes, excepte una: Pause.El caminer el trobem entre camps, al bosc, a tocar del rierol, al peu de la finestra de la molinera... Però a Pause,el dotzè lied, és a la seva cambra. Els últims versos de l'anterior, Mein!, ens permeten intuir per què s'hi ha refugiat: Ach, so muß ich ganz allein / Mit dem seligen Wortemein /Unverstanden in der weiten Schöpfung sein! [Ah, haig de restar sol / amb la sagrada paraula "meva" / incompresa a la vasta Creació]. Fins ara s'ha confiat a la natura, però [...]
D'aquí a exactament una setmana comença la Schubertíada, i nosaltres comencem aquesta la mini sèrie d'entrades dedicades als recitals del festival. Com sempre, seran entrades més curtes que haurien de servir, sobretot, per repassar els lieder que s'hi interpretaran.
Comencem amb els dos primers recitals, que són els de Florian Boesch i Malcolm Martineau el dijous 20 i Juliane Banse i Wolfram Rieger el divendres 21; els primers interpretaran Die schöne Müllerin i els segons, Winterreise.
Ya estamos en el verano, comienza el calor que todos conocemos y evitamos estar expuestos a unos rayos de sol abrasadores. Qué mejor que una sombra fresca, rodeado de naturaleza, al son de una fuente, bajo un árbol verde y frondoso como puede ser el tilo: Der Lindenbaum. Al comenzar este popular poema de Wilhelm Müller nos encontramos con nuestro protagonista, una persona que nos relata cómo vivió y gozó en su día de este escenario tan pacífico y relajante; el tilo, lugar de encuentro de [...]
Actualització 15/6. L'article que vaig publicar al febrer ha perdut la seva raó de ser. El podria haver esborrat per escriure'n un de nou amb la nova programació, però m'he estimat més actualitzar-lo copiant al final de tot el text original. No fos cas que ens oblidéssim massa aviat que un dia va arribar un virus que ho va trastocar tot.
El tercer Lied del ciclo Die schöne müllerin (“Halt!” - “¡Alto!”) es la puerta de entrada a la trama interna que nos propone el poeta Wilhelm Müller y que Franz Schubert ilustra con gran maestría. El joven molinero, caminante protagonista del ciclo presentado en el primer Lied (“Das Wandern” - “Caminar”), llega hasta un pequeño arroyo en la segunda pieza (“Wohin?” - “¿Adónde?”) que le acompañará siempre y que será el coprotagonista del ciclo. Este arroyuelo le llevará hasta un molino en el que entra a trabajar para seguir aprendiendo el oficio y donde conocerá a la bella molinera.
Som al mes de juny i el que podríem anomenar la “temporada regular” està acabant; si tot va bé, el mes de juliol cediré el lloc als estudiants del Màster en Lied de l'Esmuc i el d'agost el dedicaré a la Schubertíada, com he fet els darrers anys. M'han tornat a quedar unes quantes entrades previstes pendents; ja veuré què en faig, si les passo a la llibreta de la temporada vinent (nota mental: comprar la llibreta de la temporada vinent) o les deixo en el llimb de les cançons i espero que tornin a demanar pas. Però encara tinc dues setmanes disponibles, així que anem per feina amb la primera. Quan vaig saber que Joyce [...]
Un noi i una noia seuen a la vora d'un rierol, en silenci. Hi contemplen el seu reflex, amb la lluna i els estels com a testimonis. Quina escena tan idíl·lica, oi? Tot d'una la noia diu: “Sembla que ha de ploure. Me'n vaig a casa!”. Hi ha alguna cosa que no va a l'hora, en aquesta història. Parlem de Tränenregen, un dels lieder de La bella molinera i, com bé sabem, hi ha unes quantes coses que no van a l'hora, en aquest cicle.
Arribem a la lletra X de l'abecedari de Liederabend, la penúltima de la sèrie. No ha estat una lletra fàcil de relacionar amb una paraula; de fet, és la més difícil després de la Z, però ja hi arribarem, a això. Les meves alternatives per a la lletra X eren les xarxes socials i els xiuxiuejos. Us heu fixat, que al lied es xiuxiueja i es murmura molt? Vaig trobar prop de trenta lieder on es parla fluixet. Al final, però, m'han semblat més representatives les xarxes socials, perquè són el meu canal de comunicació més important, juntament amb les converses entaulades (o a peu dret, tant li fa).
Si alço la vista del paper, veig dos gavians posats a la casa del costat, esperant per si troben res per endrapar. Quan els gavians marxin potser vindran coloms, però no s'hi estaran plegats: els coloms van aprendre fa anys que calia fugir-ne. A casa hi viuen merles, i uns ocellets que no sé què són. Són petits com pardals però més esvelts, més entremaliats i més sorollosos; sempre van en colla. També s'hi acosten tòrtores, però són més prudents. Quan surti al carrer hi veuré coloms, cotorres i pardals, potser alguna garsa, i poca cosa més. Però vet aquí que un dia hi vaig veure un corb. I quan el meu cervell va haver processat aquesta informació em vaig aturar i em vaig tombar. El corb seguia allà, picant per terra, compartint espai en pau i harmonia amb els coloms, i una persona tan astorada com jo li estava fent una fotografia. No sé si els veïns de més amunt reben la visita [...]
Quan escric entrades sobre les cançons d'un cicle no acostumo a seguir-ne l'ordre; els únics que encara podria completar de manera ordenada són Dichterliebe i Frauenliebe und -leben, i això perquè només n'he compartit dues cançons de cadascun (nota mental: portem més de tres anys sense escoltar cap cançó de Dichterliebe!). Tampoc enceto un cicle amb l'objectiu d'acabar-lo, com faig amb les sèries, i en trio les cançons seguint els mateixos impulsos de vegades inexplicables que em fan triar qualsevol altre. En el cas de Winterreise es poden explicar: els cinc lieder que hem escoltat fins ara van ser el resultat d'un regal d'un amic, d'una entrada convidada (les entrades convidades també són regals d'amics) o d'una sobreexposició al cicle. Avui n'escoltarem un sisè gràcies a la televisió.
Porto unes setmanes escoltant Winterreise de manera intensa i intensiva, perquè en deu dies em vaig trobar amb tres CD a la bústia: dos enregistraments acabats de sortir, el de Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch i el de Gerald Finley i Julius Drake, i un que va sortir fa un parell d'anys, el de Florian Boesch i Malcolm Martineau. Seria lògic pensar que aquesta entrada és una conseqüencia d'una possible sobredosi però el cert és que no, estava prevista a la meva llibreta des de fa un any, quan es va publicar la temporada 2012-2013 del Gran Teatre del Liceu. I és que divendres 28, si tot va bé, hi tindrem precisament Jonas Kaufmann i Helmut Deutsch interpretant Winterreise (no és casualitat, el recital forma part de la gira de promoció).