Els aficionats al lied estem avesats a acompanyar els caminants que un bon dia marxen de casa i mentre fan camí rumien el seu passat o el seu futur: coneixem el caminant de Winterreise, l'arpista de les cançons de Wilhelm Meister, els que parlen amb la lluna, els que busquen aventures... Tot i estar acostumats a les seves reflexions sovint tristes, de vegades desoladores, de [...]
Podria haver manllevat el títol d'aquest article d'una de les obres de Charles Dickens, Great Expectations, perquè el 1816 va ser per a Franz Schubert un any d'esperances i expectatives. Els seus projectes, però, no van sortir com ell havia desitjat i les successives decepcions van acabar provocant un tomb a la seva vida.
Entre les efemèrides musicals d'aquest 2025 que tot just hem encetat n'hi ha una que el món del lied (i espero que no només) celebrarà àmpliament: el centenari del naixement de Dietrich Fischer-Dieskau. Un gran baríton, sí, però, sobretot, una personalitat sense la qual no s'entendria el gènere a la segona meitat del segle XX (la difusió, la recepció, i fins i tot la creació). I he volgut [...]
Un dia a la Schubertíada d'aquest estiu escoltava Die abgeblühte Linde de Schubert i un motiu al començament de la segona estrofa (“Ändrung ist das Kind...”) em va resultar familiar. Com que a la segona estrofa es repeteix, vaig recordar: Brahms. Aquestes poques notes em recordaven una frase que trobem en dos lieder de Brahms (que també vam escoltar a la Schubertíada) [...]
No sé ben bé com, però ja som a l'última setmana d'agost i, per tant, de la Schubertíada. Els tres articles anteriors els vaig escriure abans de començar, però no vaig tenir temps de preparar l'últim i aquí em teniu, fent-ho amb una esgarrapada.
Us heu demanat mai qui és el wanderer de Winterreise? D'on surt? Segurament ara mateix penseu que no té gens d'importància, qui sigui, i teniu raó; són cabòries. Però us ho heu demanat mai, qui és aquest foraster? Les poques coses concretes que sabem ens les diu ell mateix a les dues primeres cançons, Gute Nacht i Die Wetterfahne. Ens diu que és un foraster que va [...]
La primavera de 1815 Franz Schubert estava immers en allò que avui en diem “l'any dels miracles”; l'any que va escriure vora cent cinquanta lieder. Aquell jove de divuit anys provava, experimentava i posava les bases d'un nou gènere, segurament sense ser-ne conscient. Sí que sabia, però, que ell volia fer cançons a la seva manera, tot i que valorés l'estil que es feia servir encara, el de l'Escola [...]
Divendres, el 2 de febrer, farà dotze anys que vaig publicar la primera entrada d'aquest blog. Per començar el tradicional article d'aniversari vull donar-vos les gràcies, estimats lectors. Per llegir ocasionalment, per fer-ho setmana rere setmana, per dir-me quan us agrada una cançó, per aportar detalls o per fer suggeriments, aquí, per correu, a les xarxes o als [...]
Per preparar la llista de cançons compostes a partir d'un mateix poema que teniu en aquesta pàgina vaig recórrer a la memòria; com que no fa gaire que vaig començar a sistematitzar la sèrie, no tenia altra manera de fer-ho. Però la memòria no és tan fiable com voldria: vaig arribar a l'article sobre Gondelfahrer pensant que hi havia compartit les dues versions que Schubert [...]
Els lectors habituals recordareu que cada any per aquestes dates, coincidint amb l'aniversari de la mort de Franz Schubert, dedico l'article al rei de la casa, generalment explicant algun aspecte de la seva vida. Fa vuit anys parlava del seu cercle d'amics i, tot hi que hi vaig dedicar dues setmanes, van quedar-ne fora molts noms. Entre ells, el baró von Schönstein.
Heinrich Panofka va ser conegut sobretot com a professor de cant; el 1842 va fundar a París una acadèmia amb el tenor Marco Bordogni i el 1855 va publicar el seu mètode L'art de chanter. També va ser conegut com a crític musical; escrivia, per exemple, a la «Neue Zeitschrift für Musik», dirigida per Schumann, o a la «Revue et gazette musicale» (un article seu del 1838 [...]
L'abril de 1770, amb vint-i-un anys, Johann Wolfgang Goethe va arribar a Estrasburg per estudiar Dret a la Universitat. Allà hi va conèixer algú que va influir decisivament en la seva formació i en la seva poesia: Johann Gottfried Herder. El pensador tenia només cinc anys més que ell, però li va donar a conèixer escriptors com Homer i Shakespeare; li va fer veure la [...]
An die Laute [Al llaüt] conté tots els ingredients d'una serenata: una nit de lluna, tèbia i perfumada; una dona a la seva cambra, i un home al peu de la finestra que li vol traslladar el seu amor. Però al poema, l'home no s'adreça a la dona, sinó al seu llaüt. El llaüt és el vehicle del missatge amorós, ha de ser persuasiu… i discret. La música ha d'arribar-li a ella, i només a ella; els veïns [...]
Benvolguts, tornem a tenir un moment musical. Com molts de vosaltres sabreu, el passat cap de setmana vam celebrar la Schubertíada Cantàbria, i faig servir deliberadament aquest verb perquè ha estat una autèntica celebració de la música; una de les imatges que em guardo per al record és la dels somriures del públic (i dels artistes).
Anar a la Schubertíada aquest estiu serà una mica com anar a Viena. Segurament esteu pensant que això passa cada any, gairebé per definició, i teniu raó (per a quan l'agermanament de Vilabertran i Viena? Ja estic veient el senyal a la sortida de la rotonda), però és la idea que em va venir al cap quan repassava la programació. Veureu…
De vegades em venen al cap unes frases d'un lied i em ronden fins que l'identifico, us n'he parlat. També em passa que sento una música (ves a saber on) que em recorda un lied, i no paro fins que el localitzo; també us en vaig parlar. Hi ha una altra variació sobre aquest tema, que és quan sento un lied que em recorda una altra cosa, i això és el que em va passar fa uns dies [...]
Fa un temps parlàvem de com les modes afecten també el món del lied, i obres que durant dècades havien estat molt presents als recitals i als enregistraments pràcticament desapareixien del repertori. En aquella ocasió us parlava d'un lied que havia estat un dels més populars de Schubert durant el segle XIX i ara amb prou feines s'escolta, Lob der Tränen,i diria que el lied [...]
Si heu visitat l'Alte Nationalgalerie de Berlín, potser us haureu aturat davant el quadre que il·lustra aquest article, Im Etappenquartier vor Paris [Quarter de campanya als afores de París], un oli sobre tela pintat per Anton von Werner el 1894. En un espai relativament petit s'hi apleguen vuit militars de diferents rangs, des de l'ordenança que encén el foc fins als que seuen [...]
En aquest article us vull parlar de dos llibres: un que s'ha publicat recentment i un que no es va arribar a publicar mai. Tots dos ens interessen perquè giren entorn de Franz Schubert; per això he esperat per parlar-ne fins a aquesta setmana, que commemorem 194 anys de la seva mort. Com cada any, el recordem i li donem gràcies infinites per la seva música.
Ludwig Rellstab va nèixer a Berlín el 1799 a una família influent, benestant i musical: el seu pare era pianista i editor i la seva mare, cantant. Ludwig va rebre el que se sol dir una sòlida i completa educació; va arribar a fer concerts de piano en públic, de jovenet, però finalment la seva carrera es va adreçar cap a les lletres; va escriure una àmplia obra poètica i teatral i va ser cèlebre, sobretot, con a crític literari i musical de llengua esmolada i opinions contundents.