Fa un temps vaig escriure que la Schubertíada a Vilabertran era l'oasi que aplegava els aficionats al lied en aquest desert que és la programació liederística a casa nostra; sembla que la temporada vinent anirem una mica millor ara que el Gran Teatre del Liceu ha recuperat els recitals, però la Schubertíada a Vilabertran continua sent la gran cita. El seu director artístic, Jordi Roch i Bosch (Barcelona, 1931), va tenir l'amabilitat de concedir-me fa unes setmanes l'entrevista que podreu llegir a continuació; jo continuo sense ser periodista, però el Dr. Roch té moltes coses interessants per explicar i li agraeixo molt que les hagi compartit amb nosaltres.
Primers dies d'agost, una terrassa amb vistes al mar, una copa de vi, vacances. Aquest cop una entrada breu, només dues coses.
Mirar els nens quan juguen aliens a la nostra presència, sentir-los parlar a les nines com nosaltres els parlem a ells, intentar seguir el fil quan ens expliquen les seves aventures, aguantar-nos el riure quan inventen excuses amb un ofès "no he estat jo"... moments divertits i feliços que devem a les criatures i que Modest Mússorgski va copsar amb fidelitat al seu cicle de cançons Детская (Detskaja, La cambra dels nens).
El 450 aniversari del naixement de John Dowland ens dóna l'excusa perfecta per deixar per un moment el Romanticisme, que és l'època pròpia d'aquest blog, i fer una breu escapada al Renaixement; una mena de viatge a la recerca dels nostres orígens i una oportunitat per escoltar una de les precioses cançons de Dowland.
La missió de la maga Armida, neboda del rei de Damasc, és introduir-se al campament dels cavallers cristians que assetgen Jerusalem i fer-ne una desfeta. Així ho fa; provoca que part dels cavallers lluitin entre ells, converteix en animals a d'altres, però quan arriba el moment de matar el croat Rinaldo no pot fer-ho perquè s'ha enamorat d'ell. Llavors l'encanta i se l'enduu al seu jardí màgic, un lloc a on tots els plaers són possibles i d'on ningú, ni molt menys Rinaldo, vol marxar. Allà passen molt de temps tots dos, fins que dos cavallers cristians aconsegueixen arribar fins a Rinaldo i fer-li mirar el seu reflex en un mirall. Quan recorda qui és, l'encanteri es trenca i Rinaldo abandona Armida.