El 450 aniversari del naixement de John Dowland ens dóna l'excusa perfecta per deixar per un moment el Romanticisme, que és l'època pròpia d'aquest blog, i fer una breu escapada al Renaixement; una mena de viatge a la recerca dels nostres orígens i una oportunitat per escoltar una de les precioses cançons de Dowland.
La missió de la maga Armida, neboda del rei de Damasc, és introduir-se al campament dels cavallers cristians que assetgen Jerusalem i fer-ne una desfeta. Així ho fa; provoca que part dels cavallers lluitin entre ells, converteix en animals a d'altres, però quan arriba el moment de matar el croat Rinaldo no pot fer-ho perquè s'ha enamorat d'ell. Llavors l'encanta i se l'enduu al seu jardí màgic, un lloc a on tots els plaers són possibles i d'on ningú, ni molt menys Rinaldo, vol marxar. Allà passen molt de temps tots dos, fins que dos cavallers cristians aconsegueixen arribar fins a Rinaldo i fer-li mirar el seu reflex en un mirall. Quan recorda qui és, l'encanteri es trenca i Rinaldo abandona Armida.
El Carles Mitjà ha tingut la gentilesa de nominar-me al seu blog amb el Versatile Blog Award, una de les iniciatives que busca difondre blogs a partir de les preferències dels bloguers. Si s'accepta la nominació, s'han de seguir les següents normes...
Em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres una entrada molt especial. No sóc periodista i això sempre és un inconvenient quan es tracta de fer una entrevista, especialment si és la primera. Per altra banda, per poc que seguiu aquest blog us haureu adonat que l'entrevistat és un dels meus cantants preferits, així que si de professionalitat anava escassa d'i·lusió no me'n faltava. Vull agrair-li a Simon Keenlyside la seva cordialitat i la seva generositat; va ser un plaer compartir una estona amb ell.
Normalment sóc prudent pel que fa a anticipar les entrades del blog. I quan no ho sóc i dono alguna pista com vaig fer fa un parell de dies a Twitter, qui es passa per aquí? El senyor Murphy, evidentment, que em segresta l'entrada prevista. I aquí em teniu, dimecres 26 a la tarda escrivint una entrada nova, perquè el senyor Murphy no fa mai les coses a mitges i m'ha enxampat, també evidentment, sense cap comodí que pugui publicar.