Detalls

Publicat el 12 Desembre 2013

Cançó de la setmana: Mit vierzig Jahren (J. Brahms) - T. Quasthoff, J. Zeyen

 

Segons la Viquipèdia, l'expressió "crisi dels quaranta" es va establir el 1965, i es refereix a la crisi viscuda pels adults en adonar-se de la seva pròpia mortalitat i del temps que els pot quedar de vida. Gairebé cinquanta anys després, em fa la sensació que la xifra rodona, els quaranta anys, ja no té les mateixes connotacions; si "un jove de 35 anys" pot gaudir encara de descomptes per a joves, no pot ser que només cinc anys més tard estiguis abocat a una crisi existencial perquè t'ha caigut a sobre la maduresa de cop. O sí, vés a saber.

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 05 Desembre 2013

Cançó de la setmana: Wer nie sein Brot mit Tränen aß (F. Schubert) - S. Keenlyside, J. Drake

 

Quarta entrega de la sèrie d'entrades sobre les cançons de Wilhelm Meister, és a dir, les cançons compostes a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister; si us heu perdut les anteriors i us voleu posar al dia, estireu d'aquest fil!

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 28 Novembre 2013

Cançó de la setmana: Les deux grenadiers (R. Wagner) - T. Hampson, G. Parsons

 

Richard Wagner va ser compositor de Lieder en els seus anys juvenils amb les seves Set composicions sobre el Faust de Goethe o Der Tannenbaum (L'avet). Uns anys després, en la primera estada de Wagner a París (1839-1842), Wagner va compondre un grapat de cançons en francès, de la qual destaca una, potser el millor Lied de Wagner, al marge, clar, dels Wesendonk-Lieder.

En aquests anys, Wagner va conèixer personalment una de les majors glòries de la literatura alemanya de tots els temps, el poeta Heinrich Heine. La influència de Heine va ser decisiva en les primeres òperes autènticament wagnerianes, L'holandès errant i Tannhäuser[...]

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 21 Novembre 2013

Cançó de la setmana: Sonetto XXX (B. Britten) - P. Pears, B. Britten

 

"Britten va escriure aquestes cançons durant la seva estada de tres anys a Amèrica amb Peter Pears, el tenor que va ser la seva parella i la seva inspiració. Però les va estrenar a Londres, al Wigmore Hall, el 1942. Un conjunt de complexos poemes de Miquel Àngel en italià renacentista, amb unes imatges intensament eròtiques i homosexuals. La idea que aquests dos homes, que ja eren prou impopulars perquè eren pacifistes, tornessin a la Gran Bretanya, pugessin a l'escenari i interpretessin aquestes cançons és extraordinària. No crec que la gent s'adonés realment del que estava passant perquè les cançons eren en italià."(The road to perfection: Ian Bostridge's best of Benjamin Britten)

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 14 Novembre 2013

Cançó de la setmana: Geheimes (F. Schubert) - H. Hotter, G. Moore

 

Dimarts vinent, 19 de novembre, és l'aniversari de la mort de Franz Schubert, el rei d'aquesta casa. Si ara fa un any us donava cinc motius per estimar-lo, avui us en vull donar un més, un lied que he estat reservant durant mesos per a aquesta ocasió. Dir que està entre els meus preferits no és gaire dir, tinc dotzenes de lieder preferits de Schubert; el vaig triar perquè hi ha una paraula que em ve al cap sempre que l'escolto: elegància. Tampoc no és gaire dir, perquè la música de Schubert no es caracteritza precisament per la seva vulgaritat, però en aquest cas és una elegància... arriscada.

Llegeix més …