Preparant el recital que obrirà demà passat la Schubertíada a Vilabertran m'adono que no hem parlat encara d'un dels cicles més importants de Schumann, Frauenliebe und -leben (Amor i vida d'una dona), probablement el seu cicle més polèmic, i no precisament per la música. I després d'escriure una bona estona m'adono que l'entrada és massa llarga; en lloc d'escurçar, que és el que faig gairebé sempre, aquest cop (coses de l'estiu) decideixo repartir l'entrada entre aquesta setmana i la vinent.
Tercer i últim tema estiuenc: la nit. Perquè a l'estiu és quan més ve de gust gaudir de la nit: estar-se a l'aire lliure, a la fresca, festa, copes, amics... Recuperem tres nocturns que hem escoltat fins ara, tres obres mestres, i presentem un nou... lied? No ben bé, ja sabeu que de tant en tant m'agrada fer-me trampes al solitari.
Segon tema estiuenc: l'aigua. Si hem de fer cas de la publicitat, un estiu, si no és a vora l'aigua, ni és estiu ni és res. Qualsevol generalizació és excessiva, però és cert que els meus estius sempre estan lligats al mar. Aquesta setmana tenim una cançó que ens parla d'una passejada en en barca, però abans repassem tres de les cançons amb aigua que hem escoltat fins ara al blog.
Pel temps de vacances he triat tres temes estiuencs, tres temes que toquem al blog a qualsevol època de l'any però que sembla que a l'estiu, durant les vacances, vénen més de gust. El primer, ho diu el títol de l'entrada, és badar, estar-se sense fer res. Jeure a terra a l'ombra d'un arbre, a una gandula amb un mojito a la mà, endormiscar-se, mirar com passen els núvols... Un dels grans plaers de les vacances, estar-se sense fer res. Com que al segle XIX els poetes tenien molt de temps lliure, no serà el primer cop que badem a Liederabend.
Cuando Fernando Sor, o Ferran Sors (Barcelona, 1778 – París, 1839) se interesó por la guitarra, esta era poco más que un instrumento popular y pocos compositores “serios” le habían dedicado su tiempo. Sor contribuyó a dignificarla y convertirla, de hecho, en un instrumento de concierto. Hoy se le conoce sobre todo por su relación con ella, como compositor, profesor e instrumentista, pero su corpus es bastante más amplio, e incluye óperas, ballets y, claro está, canciones. Como la que hoy nos ocupa, una de las “Doce seguidillas boleras” que Sor compuso hacia 1810.