Dos nois són al teatre d'òpera esperant que comenci la funció. Estan tan excitats que no poden deixar de moure's, parlen molt de pressa, xiulen... fins que els fan callar perquè s'alça el teló. Això és el que explica el compositor Charles Ives a la primera part de la seva cançó Memories.
Dels aproximadament dos-cents lieder que va escriure Strauss, formen part del repertori uns cinquanta; la resta s'interpreten poc als recitals. Podríem dir que és normal, és estrany que tot el corpus d'un compositor formi part del repertori, excepte en el cas de compositors amb un nombre petit de cançons com ara Mahler o Duparc. D'aquesta cinquantena de lieder, la majoria els escoltem més amb acompanyament d'orquestra que amb acompanyament de piano. Normal també, Strauss i Mahler són els “pares” del lied orquestral. Continuem: alguns d'aquests lieder tan famosos que sentim als concerts simfònics, no els va orquestrar Strauss: els van orquestrar altres compositors en vida d'Strauss, sembla que amb el seu consentiment. I una última cosa: dels lieder que Strauss va compondre per a veu i orquestra només quatre s'interpreten amb freqüència.
Primera entrada del blog publicada únicament al nou web (recordeu que la setmana passada ens vam acomiadar de Blogger, si hi ha res que no us funcioni correctament si us plau feu-m'ho saber!). He pensat que per celebrar-ho era bona idea dedicar una entrada al lied. És clar, com totes, em direu. Però no ben bé. Avui sentirem la veu de compositors, poetes i experts en deu cites sobre el lied.
Aquest blog ha estat allotjat a la plataforma Blogger des que el vaig començar el febrer de 2012; la d'aquesta setmana és, però, l'última entrada que s'hi publica. Com diu el títol, fem mudança. Ja veureu que un cop superat l'enrenou del trasllat el nou web és més còmode i funciona millor. En aquesta entrada miraré de posar-vos fàcil el canvi, intenteu arribar fins al final encara que se us faci feixuga per massa tècnica!