Avui dimecres 17 de setembre fa 48 anys de la mort del tenor Fritz Wunderlich, uns dies abans de fer els 36 anys. Com sempre per aquestes dates, a Liederabend li dediquem un record; el primer any el vam escoltar cantant Beethoven, el segon Schubert i aquest any serà Strauss. A més l'hem escoltat en altres entrades cantant Haydn i Schumann, i pocs compositors més podrem escoltar en la seva veu perquè com us deia l'any passat, Wunderlich va cantar molt poc lied. Si us esteu preguntant perquè havent cantat poc és un cantant tan especial segurament és que encara no l'heu escoltat mai; si és el cas, espero que avui el descobriu i compartiu la nostra admiració.
Abans que comencés l'Oxford Lieder Festival de l'any passat, la seva pàgina web ja avançava el festival del 2014, “The Schubert Project”: es proposaven oferir ni més ni menys que la integral dels lieder de Schubert. Sí. La integral. Tots.
Per més que sigui 3 de setembre (dimecres, recordeu que hem canviat el dia de publicació) i comencem nova temporada em resisteixo a creure que l'estiu s'acabi. Per això us proposo un viatge cap a un punt indeterminat entre Nova Zelanda i Amèrica del Sud, a una illa que es diu Orplid i té una bonica història:
De tant en tant us recomano de manera especial que escolteu la cançó que il·lustra el post perquè m'agrada molt. El que no ha passat encara és que us parlés d'una cançó que no m'agrada gens, però per a tot hi ha un primer cop. Per acabar-ho d'adobar, és una cançó que es considera una de les millors del seu autor: Amor, d'Strauss. Ja està, ja ho he dit, no puc amb Amor.
Continuem amb l'entrada sobre Frauenliebe und -leben que vam començar la setmana passada. Llavors vam parlar de la polèmica que hi va haver farà cosa de quaranta anys, perquè el cicle es considerava denigrant per a les dones. Vam parlar també del poeta, Adalbert von Chamisso, i vam veure com en realitat va fer un plantejament modern del personatge, i ara hauríem de parlar de l'obra de Schumann.