L'any 1823 no va ser bo per a Franz Schubert. Sabem que des de les primeres setmanes (és possible que de l'any anterior i tot) estava malalt de gravetat i que va estar ingressat en un hospital per rebre tractament cap a la primavera. De quina era la seva malaltia no se'n parla enlloc però precisament per aquest silenci, per alguns dels símptomes que es descriuen i per comentaris sobre la seva moral (comentaris durs i molt poc empàtics, per cert) tot fa pensar que es tractava d'una malaltia venèria, molt probablement sífilis.
Cinquena entrega de la sèrie sobre les cançons a partir de la novel·la Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, de Goethe; si voleu recuperar les anteriors, aquí les teniu.
Fa segles que al món de l'òpera es debat sobre la importància de la música i el llibret; si el que diuen els cantants és rellevant i per tant s'ha d'entendre, si la història que s'explica afegeix valor a l'obra, etc. La discussió ha donat per molt, incloses dues òperes: Prima la musica, poi le parole, escrita per Antonio Salieri a finals del segle XVIII i Capriccio, composta per Richard Strauss el 1940.
Continuem amb les celebracions nadalenques i dediquem l'entrada als Reis; ja sabeu, són molt a prop i hem de fer bondat perquè ens deixin els seus regals. L'encarregat de portar-nos a ses majestats serà un compositor nou per aquí, Peter Cornelius.
Peter Cornelius (1824 – 1874) va néixer a una família d'artistes (pintors i actors) i de ben petit el van encaminar també cap a les arts, especialment cap a la música un cop van veure que hi destacava. Es va relacionar amb noms importants de la literatura i la música: sobretot Liszt i Wagner, però també Eichendorff, Heyse, Berlioz o Brahms, i va acabar treballant com a professor de música a la cort de [...]
Avui, dia de Sant Esteve, una entrada molt breu, només per proposar-vos que escolteu una altra nadala d'A Ceremony of Carols, de Benjamin Britten. La setmana passada escoltàvem That yongë child; avui escoltarem, com us avançava, la segona part del número, Balulalow, que és la cançó de bressol que el narrador ens recomanava escoltar en la primera; la primera estrofa la interpreta un nen solista i a la segona se li afegeix el cor, sempre amb l'acompanyament de l'arpa. Aquest cop el text no és anónim, els autors són James, John i Robert Wedderburn.