
Primera entrada del blog publicada únicament al nou web (recordeu que la setmana passada ens vam acomiadar de Blogger, si hi ha res que no us funcioni correctament si us plau feu-m'ho saber!). He pensat que per celebrar-ho era bona idea dedicar una entrada al lied. És clar, com totes, em direu. Però no ben bé. Avui sentirem la veu de compositors, poetes i experts en deu cites sobre el lied.
Aquest blog ha estat allotjat a la plataforma Blogger des que el vaig començar el febrer de 2012; la d'aquesta setmana és, però, l'última entrada que s'hi publica. Com diu el títol, fem mudança. Ja veureu que un cop superat l'enrenou del trasllat el nou web és més còmode i funciona millor. En aquesta entrada miraré de posar-vos fàcil el canvi, intenteu arribar fins al final encara que se us faci feixuga per massa tècnica!
Estic contenta amb els recitals de lied programats per a la propera temporada a Barcelona. Tot és millorable en aquesta vida, però vénen cantants que m'agraden molt, d'altres que encara no he sentit cantant cançó i d'altres que només conec en disc i en ve de gust escoltar en directe. Més enllà dels meus gustos personals tenim una referència millor: la majoria dels cantants i pianistes que podrem sentir a Barcelona els trobareu a la programació d'aquesta temporada o la propera al Wigmore Hall de Londres (i a molts altres auditoris de referència d'Europa, és clar).
Fa unes setmanes anava per una carretera arran de mar, entre pins i ginestes, i em va venir al cap una música. No recordava què venia abans ni després, només això i, al començament, ni tan sols "sentia" el piano, només la melodia. D'on sortia aquesta música i perquè m'havia vingut al cap precisament en aquell moment? Al cap d'una estona (ja sabeu com van aquestes coses, són persistents) ja tenia clar el piano i, una mica més tard vaig aconseguir alguna cosa més: també "sentia" la música amb veu. Si hi havia veu i piano tenia tots els números per ser una cançó. Però de qui era la veu, i què deia? Només recordava que la veu era d'un baríton, sorpresa! Amb això no avançava gaire.
Feia mesos que Alemanya anava de revolució en revolució a diferents ciutats i a Dresden, on els Schumann vivien el 1849, esclataria unes setmanes després. Coincindint amb aquest ambient d'horrors i tempestes, Robert va tornar a escriure lieder després de vuit anys de silenci. L'última setmana de març va escriure el seu primer cicle, Spanisches Liederspiel, op. 74; tot seguit Spanische Liebeslieder, op.138; entre finals d'abril i primers de maig Liederalbum für die Jugend, op. 79, sobre el qual vam parlar fa unes setmanes per celebrar la primavera, i va continuar fins a escriure més de setanta lieder durant aquest any.