- Detalls
Què tenen en comú Elvis Presley i Franco Battiato? Tots dos han versionat el mateix lied, un romance francès, per ser exactes. No són els únics cantants de pop que en algun moment de la seva carrera han fet una incursió en el lied i d'això va aquesta entrada, de lieder versionats.N'escoltarem alguns com a mostra però com que ja hem escoltat aquí al blog moltes d'aquestes cançons, he fet una llista “a posteriori” amb les entrades corresponents perquè pogueu recuperar-les si us ve de gust. A cada entrada he afegit un comentari amb un enllaç a la versió pop a Youtube i quan parlem d'altres cançons que hagin anat d'excursió al pop les afegirem a la llista, el mateix que si coneixeu altres versions pop de lieder [...]
- Detalls
Adéu a Petersburg és un cicle de dotze cançons de Mikhail Glinka, escrit el 1840 amb poemes de Nestor Kukolnik, que tracta els temes més populars del Romanticisme: amor i gelosia, la bellesa de la natura, records tristos, orientalisme i exaltació de l'amistad. Trobem la bellesa del paisatge rus a Zhavoronok (L'alosa), i passió i gelosia a Bolero. La meva bonica donzella. Mikhail Glinka (1804-1857), gran compositor, va ser conegut pels seus romanços, l'equivalent rus del lied alemany, i Nestor Kukolnik (1809-1869) va ser un dels poetes més populars del seu temps.- Detalls
El 1896, Jules Renard va publicar Histoires naturelles, un llibre de narracions que tenien animals per protagonistes: galllines, galls, ànecs, galls d'indi, pintades, coloms, paons, cignes, gossos, gats, vaques... una llista immensa. El llibre (i el llistat d'animals) es va anar ampliant en diferents edicions fins a l'última de 1909; Renard va morir l'any següent. El primer relat s'anomena Le chasseur d'images (El caçador d'imatges) i explica com algú surt de casa seva disposat a observar tot el que trobi al seu camí durant el dia: “les yeux servent de filets où les images s'emprisonnent d'elles-mêmes” (els ulls fan de xarxes on les imatges hi queden atrapades). Quan torna a casa al vespre, abans d'anar a dormir, repassa aquestes imatges. Tot seguit comencem a llegir les descripcions de les imatges, cadascuna una narració; la majoria són breus, algunes només ocupen una línia.- Detalls
D'entrades dedicades a Schubert, el rei d'aquesta casa, en tenim unes quantes cada temporada; avui, com vam fer l'any passat i l'anterior, li dediquem una entrada per commemorar el 186è aniversari de la seva mort, el 19 de novembre de 1828 (aquest any la data coincideix amb la data de publicació). Tenia reservat un tema per a aquesta ocasió especial: l'”any dels miracles” de Schubert, 1815, durant el qual va compondre cent quaranta-cinc lieder.
La idea me la va donar fa uns quants mesos l'Elisa Rapado; al seu blog parlava de l'”Annus Mirabilis”, recordant que l'any vinent se'n compleixen dos-cents anys i ens convidava a cantants, pianistes i aficionats a celebrar-lo.
- Detalls
Fa un parell de setmanes un lector comentava d'un lied que era una de les seves obres musicals preferides i que cada cop que el sentia en una versió diferent hi descobria nous matisos. Fa uns dies vaig veure el documental Conducting Mahler (molt recomanable si sou malherians) i allà Claudio Abbado deia referint-se a una simfonia: "si estimes aquesta obra hi trobes coses noves, n'aprens, cada cop que l'escoltes". Abbado deia la paraula clau, estimar. L'obra ens enamora i, com si pogués correspondre a aquest amor, cada cop que l'escoltem ens ensenya alguna cosa. És clar que això no ens passarà amb qualsevol obra musical; n'hi ha que, per molt que ens agradi, quan l'escoltem ens proporcionarà plaer (que no és poc) però no ens farà pensar, no ens aportarà res de nou. Pot ser aquesta una definició d'obra d'art? Una obra que sempre que t'hi acostes és nova, que permet tantes [...]
Sèries
