Demà és Sant Jordi; oi que estàveu esperant una entrada amb una rosa? Després d'Strauss, Quilter i Haydn, aquest cop la rosa tindrà forma de lied de Schumann, Meine Rose. És una de les joies de la seva producció farcida de joies, potser menys coneguda que d'altres perquè pertany a la seva segona etapa liederística, la que va entre 1849 i 1853. Fa un temps vam escoltar dos lieder del començament d'aquesta etapa, In der Nacht i Frühlingslied, i vam parlar una mica de les circumstàncies de la vida del compositor en aquell temps: de la seva mala salut, que l'havia forçat a marxar de Leipzig el 1844 cap a una ciutat més tranquil·la com era Dresden; de com li va afectar l'esclat de la revolució en aquesta ciutat i de com el lied va ser un altre cop, com ho havia estat el 1840, un refugi per a ell.
Com us comentava ahir aquesta setmana he endarrerit un dia la publicació de l'entrada del blog; el motiu és que avui dijous s'ha presentat la Schubertíada a Vilabertran 2015, la 23ena edició del festival. Aquí teniu un repàs de la programació, centrat sobretot en el que més ens interessa aquí, el els recitals de lied. Ja us avançó que tindrem Matthias Goerne, és clar, però també, i per primer cop, Measha Brueggergosman, Luca Pisaroni, Sarah Connolly i Dorothea Röschmann. A més, hi haurà el concert debut d'Oddur Jonsson. Som-hi?
Aquesta setmana endarrereixo un dia la publicació de l'entrada del blog, la tindreu a les vostres pantalles demà a primera hora de la tarda. El motiu és que demà es presentarà la programació de la Schubertíada a Vilabertran i aprofitarem per repassar-la.
Cap a 1817, que és quan comença una història que us devia des de fa molt de temps, estaven de moda les històries de molineres. Gairebé trenta anys abans s'havia estrenat amb molt d'èxit “L'amor contrastato ossia La molinara”, una òpera buffa de Giovanni Paisiello en la qual una molinera juga amb dos pretendents fins que acaba decidint-se per un; l'òpera es va representar per tot Europa i, com era habitual en aquella època sense discos ni ràdio, se'n van fer transcripcions per a piano o per conjunts de cambra dels fragments de més d'èxit, la qual cosa els feia arribar a més gent; és el cas de les variacions que va fer Beethoven el 1795 d'un duo i un quartet de l'opera de Paisiello (Nel cor più no mi sento i Quanto è bello l'amor contadino). El 1797 Goethe havia escrit uns quants poemes amb els amors d'una molinera com a tema central i entre 1806 i 1808 s'havia editat [...]
Franz Schubert va ser educat en el catolicisme, això és un fet degudament contrastat. A partir d'aquí hi ha diverses teories sobre el seu sentiment religiós, parlar de les creences religioses d'una persona que no s'hi ha referit clarament és complicat. Sembla ser que es va anar separant de les creences de la seva família, tot i que sempre hi va conservar alguns vincles; a moltes de les seves cançons es reflecteixen sentiments religiosos més o menys vagues, sovint panteïstes: la identificació de la Natura amb Déu era una de les idees més presents al Romanticisme literari i Schubert el va recollir sovint. Algunes cançons de Schubert tenen un context clarament catòlic; és el cas d'Ellens Gesang III, Vom mitleiden Mariä o Die junge Nonne. Hi ha experts que opinen que aquests lieder responen a les creences del compositor; d'altres consideren que quan els textos es refereixen [...]