"Barbara" és un relat de Joseph Roth la protagonista del qual és una dona que queda vídua molt jove i amb un nadó. A partir de llavors es dedica en cos i ànima a pujar el nen i donar-li una bona educació. Hi sacrifica l'amor de la seva vida, el Peter; hi sacrifica també la salut, literalment es mata a treballar. Tot debades, perquè el nen es converteix en un jove egoista i gandul, incapaç de mostrar-hi el més mínim afecte. Quan Barbara mor ell és a la cambra però ella mor sola, només acompanyada pel record del Peter. Us parlo d'aquest relat perquè quan el llegia em va venir al cap el darrer vers d'una cançó de Hanns Eisler: "verfehlte Liebe, verfehltes Leben", que podem traduir com "malaguanyat amor, malaguanyada vida".
Benvolguts, aquesta setmana celebrem el tercer aniversari de Liederabend. Tres anys a la blogosfera és molt de temps! És cert que publico poc (els gurus del ram recomanen fer-ho almenys dos o tres cops per setmana) però he aconseguit fer-ho regularment i estic contenta d'haver establert un vincle amb els lectors. Una amiga de fa molts anys amb la qual ens veiem poc perquè vivim lluny em deia no fa gaire que trobar-se puntualment amb les entrades era una manera de saber de mi. M'agrada.
Durant aquest any vam abandonar la primera "residència"del blog, la plataforma Blogger; va fer un bon servei però se'ns havia quedat petita. El 5 de juny vaig publicar la primera entrada a la nova llar; va ser una feinada [...]
Algunos textos de este Libro de viaje de Krenek hacen alusión a cuestiones triviales, como las referidas a las incomodidades del turismo, que hacen sonreír al oyente por su plena actualidad; no falta la crítica, la ironía o el desenfado, ni comentarios sobre el clima, elogios a la bebida, cambios de humor, reflexiones filosóficas, comentarios costumbristas... incluso la premonición de lo que estaba por llegar en Alemania cuando en el Lied titulado Politik (Política), Krenek hace un trágico llamamiento: "Ihr Bruder, schickt den blutigen Hanswurst endlich heim, beendet die Todesmaskerade, denn es ist genug jetzt!" (¡Hermanos, enviad de una vez por todas al sangriento payaso a casa, terminad con esta mascarada mortal, porque ya es suficiente!). Parece claro a qué "sangriento payaso" se refería Krenek cuando compuso este ciclo en 1929, pocos años antes de su exilio [...]
Fa no gaire se celebrava el bicentenari de Gretchen am Spinnrade, considerat el primer lied romàntic; Schubert el va compondre el 19 d'octubre de 1814 i aquesta data ha quedat simbòlicament com la de neixement del gènere. Un any i mig després, l'abril de 1816, Beethoven acabava el que es considera el primer cicle de lied rellevant, An die ferne Geliebte. Els lieder de Beethoven, com els de Haydn i Mozart, se solen considerar clàssics i així ens trobem que una obra important d'un gènere romàntic és clàssica. No crec que ens haguem d'amoïnar gaire per aquesta aparent contradicció, els moviments culturals no entenen de calendaris, les seves fronteres es desdibuixen i els artistes fronterers van i vénen entre estils. Si ho comento és perquè algun cop he notat que el nom de Beethoven associat al lied fa mandra, com si no ser clarament romàntic li tragués mèrit o bellesa [...]
Després del 2013, Any Wagner i Any Britten, i el 2014, Any Strauss, arriba el 2015, Any Sibelius i Any Schubert. Dedicarem alguna entrada a Sibelius, que ja va tocant, aprofitant el 150è aniversari del seu naixement però sobretot (sorpresa!) ens dedicarem a Schubert. No commemorem cap aniversari rodó del seu naixement o la seva mort sinó el bicentenari del seu "any dels miracles", el 1815, l'any que va compondre gairebé cent-cinquanta lieder. Vam començar les celebracions al novembre escoltant un d'aquests lieder, dels pocs coneguts, Furcht der Geliebten; avui n'escoltarem un dels més coneguts, Wandrers Nachtlied I (Cançó nocturna del caminant I)