Darrera setmana de juliol! Queda algú per aquí? Aquest any, tot i que jo estarè treballant, durant el mes d'agost faré com l'any passat, entrades més curtes que seran recopilacions temàtiques d'entrades prèvies. El darrer any us vaig proposar tres escenes estiuenques (l'art de badar, l'aigua i la nit) i enguany dedicaré les recopilacions als recitals de lied que tindrem a la Schubertíada entre el 20 i el 29 d'agost, recuperant les cançons de cada programa que ja hem escoltat al blog i afegint-ne una de nova. L'entrada del dia 5 la dedicarem als recitals de Measha Brueggergosman i Justus Zeyen i Luca Pisaroni i Wolfram Rieger; la del dia 12 als de Matthias Goerne i Alexander Schmalcz i Sarah Connolly i Malcolm Martineau; la del 19 a Oddur Jonsson i Júlia Pujol i Dorothea Röschmann i Malcolm Martineau i la del 26 al d'Elena Copons, el Cor de Cambra de la Diputació de Girona [...]
Us imagineu un poema a partir del qual s'haguessin escrit més de cinquanta cançons? De quin poeta seria? De Goethe, és clar. El poema existeix i és un dels més importants d'aquest autor, amb només vuit versos ben curtets. Es va publicar el 1815 amb un títol curiós, Ein gleiches, que podríem traduir per "El mateix". El nom ve perquè a la primera edició hi havia dos poemes a la mateixa pàgina, un anomenat Wandrers Nachtlied (Cançó nocturna del caminant) i aquest altre, que era "el mateix", és a dir, una altra cançó nocturna del caminant. No fa gaire que vam escoltar el lied que va escriure Schubert a partir del primer poema, Wandrers Nachtlied I, i avui escoltarem el que va escriure a partir del segon, anomenat amb una lògica aclaparadora Wandrers Nachtlied II, però abans no em puc estar d'explicar-vos la història d'aquests versos tan cèlebres, una història que [...]
Us agraden els contes? A mi sí, molt. Un dels meus contes preferits quan era petita tenia com a protagonista una princesa a qui el seu pare volia casar amb un ministre gran, solemne i avorrit. La princesa no veia la manera de rebutjar-lo obertament així que li va demanar com a penyora d'amor un vestit teixit amb rajos de lluna que cabés en mitja closca de nou, segura que el ministre seria incapaç d'aconseguir-lo. Però vet aquí que als pocs dies la princesa tenia el seu vestit, i va demanar una segona penyora d'amor: un vestit fet de rajos de sol que cabés en mitja closca de nou. Quan el ministre va aparèixer amb el vestit que li havia demanat la princesa va fer un darrer intent: volia una capa feta amb un trosset de la pell de cadascun dels animals que es podien trobar al regne. Com us podeu imaginar, el ministre se la va regalar, i com que la princesa de cap de les maneres s'hi volia [...]
Hi ha cançons que són amor a primera vista. És escoltar-les i córrer a mirar d'esbrinar-hi el què, qui, quan i perquè. Però, sobretot, és córrer a escoltar-la un cop i un altre. La brevíssima cançó d'aquesta setmana és un amor a primera vista; estrictament parlant, la segona, perquè mentre l'escoltava i pensava que tenia alguna cosa d'especial ja s'havia acabat (hi ha cançons curtes, molt curtes i després hi ha les de Ned Rorem) i hi vaig haver de tornar així que per dir-ho bé va ser un amor a segona audició. [...]