- Detalls
Abans de començar a escriure aquesta entrada he fet memòria de les cançons de bressol que hem escoltat; no he fet un repàs exhaustiu però recordo les de Brahms, Strauss, Schubert, Barber, Britten i Duparc. Les primeres són el que s'espera d'una cançó de bressol, una mare (pare en el cas de Schubert) que bressola el seu fill per adormir-lo; les de Britten i Duparc són cançons adultes, on un home vetlla el son d'una dona; també és adulta la cançó de bressol que escoltarem avui, Ruhe, Süßliebchen (Descansa, dolça estimada) el novè lied del cicle Die schöne Magelone de Brahms.- Detalls
Un dia, a la mitja part d'un recital on havíem rigut amb alguns lieder, una amiga va arrufar el nas dient que no li havien agradat i que el sentit de l'humor no s'adeia amb el lied. Abans que jo pogués badar boca una altra amiga va dir: "I tant que s'hi adiu! El lied parla de la vida i plora però també riu, com la vida mateixa!". Jo hagués respost a la meva amiga una cosa similar: que la cançó, o la poesia que és l'inici de tot, és un reflex de la vida. Si encara no n'esteu convençuts, deixeu-me que us expliqui una història abans de presentar-vos la cançó d'avui.
- Detalls
Després de la darrera entrada, en la qual parlàvem de la bella ànima, ens retrobem amb Wilhelm que arriba al castell de Lothario per donar-li la carta de la malaguanyada Aurelie; encetem el llibre setè, on no trobem cap cançó, i avançarem fins al segon capítol del llibre vuitè per escoltar la dotzena cançó del llibre, So laßt mich scheinen, bis ich werde. En total són onze capítols i hi passen tantes coses que és impossible que us les pugui explicar totes, ni que sigui tan superficialment com ho faig habitualment, així que n'he destriat les imprescincibles per a la trama principal.- Detalls
Benvolguts, molt bon any 2016 a tots! Aquesta primera entrada de l'any és la tercera de les festes nadalenques, avançada a dimarts perquè no coincideixi amb la diada de Reis. Avui és un bon dia per rellegir (reescoltar, en el nostre cas) la Nit de Reis (Twelfth Night or What you Will) de Shakespeare, una obra que, segons explica a la presentació l'edició que tinc a les mans, va ser escrita el 1600 per ser representada a palau precisament aquesta dotzena nit passat Nadal. Twelfth Night és una comèdia encantadora amb els corresponents embolics amorosos i final feliç. Entre tants cavallers i dames enamorats hi ha un personatge que se'n manté al marge i observa; aquest personatge és Festa, un foll que a l'obra canta cinc peces que amb el temps s'han anat convertit en cançons gràcies a compositors com Korngold, Quilter, Vaughan Williams o Sibelius. De fet, ens podríem passar [...]- Detalls
La setmana passada parlàvem d'una de les imatges més habituals a la música nadalenca, l'infant bressolat per la seva mare; aquesta parlarem d'una altra idea imprescindible al Nadal: la llum, perquè el solstici d'hivern, que coincideix amb les dates del Nadal (bé, per ser precisos, és a l'inrevés) marca el retorn de la llum després de les llargues nits d'hivern. La tradició cristiana ha unit totes dues imatge, el naixement d'un nen és també el naixement de la llum i l'esperança, i així celebrem la festa de Santa Llúcia, decorem casa nostra amb espelmes i passat Reis ens adonem amb alegria que, de sobte, es fa de nit més tard. Però no som nosaltres, els qui vivim a tocar de la Mediterrània, els qui patim més la manca de llum; són les terres del Nord, amb les seves nits llarguíssimes, i un sol tan feble que a penes el notes a la cara. En aquest context pren tot el sentit una [...]
Sèries
