
Hi ha cançons i cançons. La que escoltarem aquesta setmana és de les que mereixen un lloc destacat a un quadre d'honor del lied. O, almenys, aíxí m'ho sembla; escolteu-la i ja em direu. Es tracta de Die Mainacht, de Johannes Brahms, el n. 2 de l'opus 43, composta el 1866 (quan el compositor tenia trenta-tres anys) a partir d'un poema de Ludwig Hölty. En aquests versos tenim un exemple de romanticisme pur, fixeu-vos sinó en els tres tema que hi trobem: la nit, la natura i la solitud. El poeta vagareja pel bosc de nit i se sent terriblement sol. Brahms ens fa sentir aquesta solitud, i de quina manera!
Continuem amb el nostre recorregut per la novel·la "Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister", de Goethe, i arribem a la dotzena entrada de la sèrie sobre les seves cançons.
Tres anys llargs i seixanta-tres compositors després de la primera entrada, arriba a Liederabend la primera compositora. Benvolguts lectors, us presento l'Amy Beach.
El juny passat vaig encetar una llista de cançons amb cuques. Segons la pràctica definició d'una amiga, una cuca és un "animaló que pots esclafar amb la sabatilla", i a la llista hi ha criatures com ara escarbats, paneroles i cigales, però potser recordareu que també s'hi va colar una altra criatura que fa de mal esclafar amb la sabatilla: el drac. Diguem que necessitava la desena cançó amb cuques i a aquesta, que a la meva amiga li agrada especialment, hi surten cargols. I diguem també que cada any per Sant Jordi quan trio una cançó amb roses em quedo amb una mica de recança perquè al pobre drac li toca un paper ben galdós a la història; com a la princesa, si fa no fa. Em diu un amic que "no és un drac, són les forces del mal". I té raó però... pobre drac!
Demà és Sant Jordi; oi que estàveu esperant una entrada amb una rosa? Després d'Strauss, Quilter i Haydn, aquest cop la rosa tindrà forma de lied de Schumann, Meine Rose. És una de les joies de la seva producció farcida de joies, potser menys coneguda que d'altres perquè pertany a la seva segona etapa liederística, la que va entre 1849 i 1853. Fa un temps vam escoltar dos lieder del començament d'aquesta etapa, In der Nacht i Frühlingslied, i vam parlar una mica de les circumstàncies de la vida del compositor en aquell temps: de la seva mala salut, que l'havia forçat a marxar de Leipzig el 1844 cap a una ciutat més tranquil·la com era Dresden; de com li va afectar l'esclat de la revolució en aquesta ciutat i de com el lied va ser un altre cop, com ho havia estat el 1840, un refugi per a ell.