Detalls

Publicat el 15 Juliol 2015

Cançó de la setmana: Wandrers Nachtlied II (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, H. Klust

 

Us imagineu un poema a partir del qual s'haguessin escrit més de cinquanta cançons? De quin poeta seria? De Goethe, és clar. El poema existeix i és un dels més importants d'aquest autor, amb només vuit versos ben curtets. Es va publicar el 1815 amb un títol curiós, Ein gleiches, que podríem traduir per "El mateix". El nom ve perquè a la primera edició hi havia dos poemes a la mateixa pàgina, un anomenat Wandrers Nachtlied (Cançó nocturna del caminant) i aquest altre, que era "el mateix", és a dir, una altra cançó nocturna del caminant. No fa gaire que vam escoltar el lied que va escriure Schubert a partir del primer poema, Wandrers Nachtlied I, i avui escoltarem el que va escriure a partir del segon, anomenat amb una lògica aclaparadora Wandrers Nachtlied II, però abans no em puc estar d'explicar-vos la història d'aquests versos tan cèlebres, una història que [...]

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 08 Juliol 2015

Cançó de la setmana: Rheinlegendchen (G. Mahler) - S. Connolly, P. Herreweghe

 

Us agraden els contes? A mi sí, molt. Un dels meus contes preferits quan era petita tenia com a protagonista una princesa a qui el seu pare volia casar amb un ministre gran, solemne i avorrit. La princesa no veia la manera de rebutjar-lo obertament així que li va demanar com a penyora d'amor un vestit teixit amb rajos de lluna que cabés en mitja closca de nou, segura que el ministre seria incapaç d'aconseguir-lo. Però vet aquí que als pocs dies la princesa tenia el seu vestit, i va demanar una segona penyora d'amor: un vestit fet de rajos de sol que cabés en mitja closca de nou. Quan el ministre va aparèixer amb el vestit que li havia demanat la princesa va fer un darrer intent: volia una capa feta amb un trosset de la pell de cadascun dels animals que es podien trobar al regne. Com us podeu imaginar, el ministre se la va regalar, i com que la princesa de cap de les maneres s'hi volia [...]

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 01 Juliol 2015

Cançó de la setmana: O you whom I often and silently come (N. Rorem) - D. Cramm, E. Istomin

 

Hi ha cançons que són amor a primera vista. És escoltar-les i córrer a mirar d'esbrinar-hi el què, qui, quan i perquè. Però, sobretot, és córrer a escoltar-la un cop i un altre. La brevíssima cançó d'aquesta setmana és un amor a primera vista; estrictament parlant, la segona, perquè mentre l'escoltava i pensava que tenia alguna cosa d'especial ja s'havia acabat (hi ha cançons curtes, molt curtes i després hi ha les de Ned Rorem) i hi vaig haver de tornar així que per dir-ho bé va ser un amor a segona audició. [...]

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 24 Juny 2015

Cançó de la setmana: Heiß mich nicht reden (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage

 

Avancem una mica més amb Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, aquesta és la tretzena entrada de la sèrie i l'última d'aquesta temporada, aprofitant que avui arribem a un moment clau de la novel·la; després de l'estiu tornarem amb el que serà el principi de la fi de la sèrie (però no us entusiasmeu perquè encara queden unes quantes entrades).

Érem al capítol 14 del llibre V i havíem deixat l'arpista a cura d'un clergue que l'ha de guarir de la seva malenconia. En els dos capítols que falten per acabar el llibre passen moltes coses i hauré de destriar, a veure si me'n surto amb el resum. Una de les coses que passen està relacionada amb Mariane, el seu antic amor [...]

Llegeix més …

Detalls

Publicat el 17 Juny 2015

Cançó de la setmana: Zdes' khorosho (S. Rakhmàninov) - N. Gedda, G. Moore

 

Recordeu com comença Memòries d'Àfrica? "Jo tenia una granja a l'Àfrica, al peu dels turons de Ngong". Aquesta frase tan senzilla em sembla una emotiva declaració d'amor a l'Àfrica i tot el que Isak Dinesen hi va viure i hi va deixar; em ve al cap quan llegeixo sobre Rakhmàninov i com s'estimava Ivanovka, la finca de la seva família.

Rakhmàninov pertanyia a una família d'origen noble molt antiga que quan ell va néixer el 1873 ja havia anat molt a menys. De tot aquell patrimoni que havia tingut segles enrera, a finals del segle XIX la família només conservava Ivanovka, una finca a uns 500 km al sudest de Moscou que entre 1890 i 1917 va ser el refugi [...]

Llegeix més …