Anunci guardat amb èxit

Publicat el 05 Abril 2017

Cançó de la setmana: Im Frühling (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake

 

La meva amiga I. em preguntava fa uns dies com era que no dedicava una entrada a l'arribada de la primavera. Li vaig dir que algun cop ho he fet, però no cada any; per una cosa o una altra se'm van passant les setmanes i faig tard. El cert és que això seria fàcil d'evitar, tan fàcil com marcar la setmana a la llibreta, com faig amb altres dates. Pensant-hi una mica més, vaig trobar-ne el motiu; de tant evident, no me n'havia adonat: no m'agrada gaire la primavera. Un dels meus moments preferits de l'any és quan les gemmes semblen a punt d'esclatar a les branques dels arbres i comencen a florir els ametllers; alguna cosa ha canviat, ara el sol escalfa i les tardes són una mica més llargues. Però això no és a la primavera, és a mitjans de gener. Si hi ha sort i venen uns dies de freds al febrer, podem notar l'aire fresc en contrast amb l'escalfor del sol a la cara, un luxe del final de [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 29 Març 2017

Cançó de la setmana: Pamiętam ciche, jasne, złote dnie (M. Karłowicz) - P. Beczala, H. Deutsch

 

La nit de Nadal vaig sentir a la ràdio unes cançons d'un compositor polonès que em van agradar. Unes setmanes més tard vaig sentir, també a la ràdio, unes altres cançons d'un altre compositor polonès i vaig pensar que m'hi hauria de posar perquè no en sabia pràcticament res. Fa uns dies us comentava la poca difusió que tenen les cançons de Sibelius i el cas de la cançó polonesa és similar, la llengua és un entrebanc per a la seva difusió; segurament és encara més complicada, perquè hi ha bastants més cantants de repercussió internacional amb el suec com a llengua pròpia que amb el polonès. Al final, aquesta entrada me la va posar en safata el tenor Piotr Beczala, que en el recital que va fer al Palau de la Música Catalana fa un parell de setmanes va cantar la cançó tan maca que escoltarem avui. Els recitals que Beczala i Deutsch van fer els dies anteriors i posteriors tenien tots [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 22 Març 2017

Cançó de la setmana: Der Nussbaum (R. Schumann) - Victoria de los Ángeles, G. Moore

 

I d'idil·li. No d'idil·li entès en la seva accepció original, "gènere poètic que descriu la vida rústica, els amors dels pastors, en una perspectiva de felicitat ideal" sinó en la més moderna d'història d'amor en sentit ampli. No fa gaire em vaig adonar que us havia explicat amb més o menys detall unes quantes històries d'amor relacionades bé amb un poeta, bé amb un compositor, bé amb tots dos; una mena de crònica rosa involuntària del lied prou extensa com per merèixer una lletra a l'alfabet de Liederabend.

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 15 Març 2017

Cançó de la setmana: Die stille Stadt (J. Sibelius) - G. Finley, E. Gardner / S. Isokoski, I. Paananen

 

Les cançons de Sibelius han tingut fins ara una difusió limitada, ja que gairebé totes parteixen de poemes en suec, que no és la llengua més immediata per la majoria dels cantants; tan lògic és que el compositor fes servir la seva llengua com que pels intèrprets això sigui un entrebanc. A la seva època, bona part dels beneficis de les cançons venien de la venda de partitures, i el mercat natural de Sibelius era reduït; potser per això el seu editor, Robert Lienau, li va proposar de compondre un cicle a partir de poemes en alemany; Sibelius havia viscut una temporada a Alemanya i coneixia prou bé la llengua com perquè no li suposés cap problema. Desconec si aquesta iniciativa per eixamplar el mercat potencial va repercutir en les butxaques de compositor i editor, espero que sí, però si es tractava de fer unes cançons que fossin realment conegudes, en això no van reeixir. Les sis [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 08 Març 2017

Cançó de la setmana: Der Tod und das Mädchen (F. Schubert) - W. Holzmair, U. Eisenlohr

 

Lost in translation. Això vaig pensar quan abans d'una interpretació de Der Tod und das Mädchen (La mort i la donzella) vam sentir una traducció del poema de Matthias Claudius. Tod té gènere masculí, i com que no es va aclarir aquest detall, el diàleg original entre un home (la mort) i una dona es va convertir en un diàleg entre dues dones. Li vaig comentar al meu amic J. com el canvi de gènere havia comportat un canvi de sexe, donant-li un toc innovador a la història de seducció, i em va respondre: quina història de seducció? La conversa a taula es va generalitzar (érem a un dels Sopars Lírics del restaurant Set Portes) i no em van parlar més. L'endemà, el J. em va enviar un WhatsApp dient-me que s'havia quedat intrigat amb el meu comentari; ens vam passar una bona estona missatge amunt, missatge avall i vam quedar que dedicaria una entrada del blog a aquest lied.

Llegeix més …