Schubert, Franz

  • Cançó de la setmana: Alinde (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson
     
    alt

    Friedrich Rochlitz era un senyor que tenia la sort de no haver de treballar per viure, de manera que va treballar un munt per plaer, repartint el seu temps entre la música i la literatura. Pel que fa a la música, va compondre algunes obres, va ser el llibretista d'altres i el 1798 va fundar a Leipzig el setmanari Allgemeine musikalische Zeitung. Pel que fa a la literatura, la seva obra és tan extensa que quan el 1822 va decidir editar-ne el bo i millor li van caldre sis volums. El seu currículum era bastant impressionant, però el filtre del temps ha fet la seva feina i avui Rochlitz és, sobretot, l'autor dels poemes de dos [...]

  • Goerne El diari de Josef von Spaun, amic de Franz Schubert, parla d’una vetllada musical a casa seva interrompuda perquè la tristesa de les cançons havia fet plorar a les senyores. Això va ser l’agost de 1823 i les cançons pertanyien a Die schöne Müllerin (La bella molinera). La música aparentment senzilla d’aquest cicle, en el fons refinada com només pot ser-ho la de Schubert, recull l’esperit de conte popular dels versos de Wilhelm Müller. Gairebé dos-cents anys després la història de l’innocent moliner continua emocionant-nos.
     
    Llegiu l'article complet a Núvol
  • Cançó de la setmana: Tränenregen (F. Schubert) - M. Goerne, E. Schneider
     
    alt

    Un noi i una noia seuen a la vora d'un rierol, en silenci. Hi contemplen el seu reflex, amb la lluna i els estels com a testimonis. Quina escena tan idíl·lica, oi? Tot d'una la noia diu: “Sembla que ha de ploure. Me'n vaig a casa!”. Hi ha alguna cosa que no va a l'hora, en aquesta història. Parlem de Tränenregen, un dels lieder de La bella molinera i, com bé sabem, hi ha unes quantes coses que no van a l'hora, en aquest cicle.

  • Cançó de la setmana: Rast (F. Schubert) - J. Greindl, H. Klust
     
    alt

    Arribem a la lletra X de l'abecedari de Liederabend, la penúltima de la sèrie. No ha estat una lletra fàcil de relacionar amb una paraula; de fet, és la més difícil després de la Z, però ja hi arribarem, a això. Les meves alternatives per a la lletra X eren les xarxes socials i els xiuxiuejos. Us heu fixat, que al lied es xiuxiueja i es murmura molt? Vaig trobar prop de trenta lieder on es parla fluixet. Al final, però, m'han semblat més representatives les xarxes socials, perquè són el meu canal de comunicació més important, juntament amb les converses entaulades (o a peu dret, tant li fa).

  • Cançó de la setmana: Im Abendrot (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
     
    Sonnenuntergang - William Turner

    El juny de 1825, Schubert va rebre una carta del seu pare on li deia que sabien per tercers que estava bé, però que trobaven a faltar tenir notícies seves; ell i la seva mare (en realitat, la segona dona del seu pare) li demanaven que escrivís i els expliqués com li anaven les coses. Schubert va trigar un mes i mig a respondre, però almenys ho va fer amb una carta llarga i detallada. Entre d'altres coses hi explicava la bona acollida que havien tingut les seves darreres cançons sobre textos de La dama del llac de Walter Scott i la sorpresa de molta gent per la religiositat d'Ellens Gesang III. És interessant el que diu respecte a això: [...]

  • Cançó de la setmana: Nachtviolen (F. Schubert) - F. Lott, G. Johnson
     
    Icarus - William Blake Richmond

    No recordo si us he preguntat mai si teniu un lied preferit de Schubert (o dos, o cinc); endavant amb les respostes, si us ve de gust compartir-ho. Per converses aquí i allà, per la unció amb què es canta, pel silenci amb què s'escolta, per la bibliografia, que el situa entre l'obra mestra i la perfecció, tinc pocs dubtes que el que escoltarem avui és dels més estimats.

  • Cançó de la setmana: Ständchen, D. 889 (F. Schubert) - R. Tritschler, I. Burnside
     
    Imogen in her bed-chamber where Iachimo witnesses the mole under her breast. Wilhelm Ferdinand Souchon

    Amb aquest costum que tenia Schubert de posar el mateix nom a dues cançons (o a tres, o a quatre), passa sovint que un dels lieder acaba sent per sempre més "l'altre". Provem-ho: Ständchen. Heu pensat en aquesta preciositat del Cant del cigne? Doncs no. Em referia a l'altre Ständchen, la nostra cançó d'avui.

    Durant les primeres dècades del segle XIX es van publicar les traduccions de moltes obres de Shakespeare, que no feia gaire que els cercles millor informats havien [...]

  • Cançó de la setmana: Geistliches Lied (Marie) (F. Schubert) - M. Shirai, H. Höll | D. Fischer-Dieskau, G. Moore
     
    Madonna col Bambino e due angeli - Filippo Lippi

    Quan comença aquesta història, Friedrich von Hardenberg té vint-i-dos anys. És un jove de família noble, extremadament intel·ligent i sensible, apassionat per la literatura, la filosofia i la ciència. Ha completat quatre anys d'universitat i es guanya la vida com a aprenent d'un administrador, preparant-se per dirigir les mines de sal que gestiona el seu pare (nobles, però treballadors), mentre escriu i estudia incansablement. És llavors quan coneix l'altra protagonista de la història, Sophie von Kühn, de dotze anys. Segons els testimonis, la nena no és especialment espavilada, ni especialment bonica, ni especialment res, és [...]

  • Cançó de la setmana: Der König in Thule (F. Schubert) - F. Boesch, M. Martineau
     
    Thule a la carta marina d'Olaus Magnus (1539)

    El 19 de gener del 2006, la nau espacial New Horizons va començar el seu viatge interplanetari. Unes hores després va sobrepassar la Lluna, tres mesos després va deixar enrere Mart i el febrer de 2007 arribava a Júpiter, el primer punt d'observació important: hi va fer proves, hi va recollir dades i va aprofitar la gravetat del planeta per impulsar-se i posar rumb cap a Plutó, el seu objecte d'estudi principal, a on va arribar el juliol de 2015 després d'ultrapassar les òrbites de Saturn, Urani i Neptú. La New Horizons és ara a 41,5 UA [...]

  • Cançó de la setmana: An mein Herz (F. Schubert) - C. Prégardien, J. Drake
     
    Interior - V. Hammershøi

    Tercera i última entrada dedicada a la Schubertíada Vilabertran; amb els recitals d'Anna Lucia Richter i Gerold Huber, Andrè Schuen i Daniel Heide i Christoph Prégardien i Julius Drake completem el repàs de la sèrie d'onze que vam començar fa dues setmanes.

  • Cançó de la setmana: Der Leiermann (F. Schubert) - H. Hotter, G. Moore
     
    Hans HotterHans Hotter. Lo escuché en vivo por primera vez en el teatro Colón en 1962. Cantó el Gran Inquisidor en el Don Carlo de Verdi y los tres Wotan del Anillo wagneriano junto a Birgit Nilsson y Gré Brouwenstijn (ese era el nivel del Colón entonces).

    Yo, a mis diecisiete años, lo conocía por su mítico Holandés, y por algunas arias y un poco por el Wotan de La valquiria, que había cantado con la Mödl dos años antes también en Buenos Aires.
  • Cançó de la setmana: Lachen und Weinen (F. Schubert) - R. Holl, D. Lutz
     
    altS de Schubert, naturalment. El compositor més consentit a Liederabend, el que us proposo amb qualsevol excusa, el que apareix dibuixat (ell i la seva música) en un lloc preferent al web. Schubert, el rei de la casa. Per què Schubert? Hi ha compositors (i ara parlo en general, no només referint-me al lied) que m'han agradat de manera sobtada, com una revelació. D'altres que han estat un aprenentatge. Alguns amb qui mantinc una relació estranya, perquè hi ha obres seves que m'agraden molt i d'altres que no m'agraden gens [...]
  • Cançó de la setmana: An die Nachtigall (F. Schubert) - J. Baker, G. Moore
     
    Fresco found on PompeiiTinc un amic que diu que el Romanticisme va fer molt de mal i que encara en patim les conseqüències. Puc estar d'acord amb ell en algunes coses; per exemple, som al segle XXI i encara arrosseguem determinats tics que no són més que distorsions de l'original, com ara el mateix adjectiu “romàntic”; el seu significat actual té poc a veure amb el que havia significat. L'hem buidat tant del seu sentit inicial que oblidem que el Romanticisme va ser un moviment revolucionari, una reacció a la Il·lustració. Com al meu amic, la Il·lustració em sembla un període fascinant: estripar l'antic règim i posar les bases de la modernitat, els avenços científics i socials, la raó convertida en la llum que acabarà amb la foscor, el coneixement com a camí cap a la felicitat... Què podia sortir malament? Posem que la seva fe en la raó era excessiva i la rigidesa kantiana podia arribar a ser bastant [...]
  • Cançó de la setmana: Die Götter Griechenlands (F. Schubert) - B. Fink, G. Huber
     
    altDie Götter Griechenlands és un llarg poema escrit per Friedrich von Schiller el 1788. La seva publicació en una revista va desfermar una polèmica encesa, i el poeta va ser acusat d'heretge i ateu per la seva crítica al cristianisme. Dos anys després el va reescriure, deixant les vint-i-cinc estrofes inicials reduïdes a setze. Devia fer-ho també per altres motius, però la supressió de les al·lusions que més havien ofès als seus conciutadans indica que no va ser indiferent al rebombori. Malgrat haver-lo suavitzat tant, el poema va continuar incomodant, i quan es va publicar el 1805 (unes quantes pàgines conflictives dins d'un volum de poesia) a moltes llars el llibre va anar a parar a les baldes més altes de la llibreria, generant-se així un "efecte Streisand" en versió segle XIX.
  • Cançó de la setmana: Des Fischers Liebesglück (F. Schubert) - H. Hotter, H. Altmann
     
    altPorto des d'abans de Nadal amb una cançó ficada al cap, us n'haig de parlar. No només perquè està comprovat que parlar-ne sigui una manera de foragitar-la (no per res, només per deixar espai a d'altres) sinó perquè no és gaire coneguda i potser alguns de vosaltres, amables lectors, la descobrireu avui. Recordeu quan fa uns anys vaig parlar de Geheimes com una cançó elegant, amb aquella elegància extremada tan difícil d'aconseguir? Doncs Des Fischers Liebesglück (La joia d'amor del pescador) vindria a ser una cosa similar, un preciós lied elegant i alhora subtilment arriscat.
  • Cançó de la setmana: Die Stadt (F. Schubert) - H. Schlusnus, S. Peschko
     
    Stadt bei Mondaufgang (Stadt am Wasser bei untergehender Sonne), 1817Per què us deia fa dues setmanes que Die Stadt ens pot donar una pista de la música que ens hem perdut amb la mort prematura de Schubert? Llavors us vaig dir que era una cançó estranya i fascinant, només això. Ni tan sols el poeta, Heine, o els intèrprets, Thomas Quasthoff i Justus Zeyen. Aquell article ja era prou llarg com per afegir-hi encara un parell de paràgrafs més i vaig prendre'n nota per parlar-ne avui.

    Quan es parla del que Franz Grillparzer va anomenar les "més belles esperances" de Schubert, la música que no va poder escriure, se sol fer referència a la modernitat d'algunes de les obres que va escriure en el seu darrer any, com les tres sonates per a piano o les cançons de Heine. Hi podem afegir d'altres escrites abans, que [...].
  • Cançó de la setmana: Die Stadt (F. Schubert) - T. Quasthoff, J. Zeyen
     
    Nocturne: The River at Battersea - WhistlerSe sap poc de la relació que van tenir Schubert i Wagner. Amb els anys, el rei d'aquesta casa havia aprés a sobreposar-se, més o menys, a la seva timidesa, però l'abassegadora personalitat de Wagner era una dura prova per a ell. Probablement es van trobar en diverses ocasions; com us deia la setmana passada, potser també en aquella reunió de 1863 en què es van conèixer Brahms i Wagner, però no van arribar a fer amistat, es van mantenir en el respecte i l'admiració mútues. Schubert va abandonar molt aviat l'òpera, desanimat per la rebuda tan freda que tenien les seves estrenes. Per més que li diguessin que només era qüestió de trobar un bon llibret, ell sospitava que el principal problema era que ell componia òpera alemanya, mentre que el públic volia òpera italiana (i llavors somreia recordant el seu bon mestre Salieri). Vés si no triomfaven, a Viena, òperes italianes [...]
  • Cançó de la setmana: Des Mädchens Klage (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage
     
    Schuberts GrabsteinFranz Schubert va morir el 19 de novembre de 1883 i aquesta setmana commemorem a Liederabend el 134è aniversari de la seva mort. Tenia 86 anys, i va morir dolçament, com sempre havia cantat als seus lieder: es va adormir un dia després de dinar i la mort el va acollir entre els seus braços per donar-li repòs després d'una vida llarga i profitosa. De tota aquella colla d'amics que havia aplegat entorn seu durant els primers trenta anys de vida només l'acompanyaven Anton Stadler, amic des dels anys de l'internat, que moriria cinc anys després (als 94 anys!) i Eduard Bauernfeld, que moriria el 1890 també a una edat avançada, 88 anys. Tota la resta havia marxat ja; l'estimadíssim Franz Schober, només un any abans. També Grillparzer; algú altre hauria d'escriure el seu epitafi.
  • Cançó de la setmana: Am Tage Aller Seelen (F. Schubert) - B. Terfel, M. Martineau
     
    La doleur - Émile FriantSchubert està molt present a Liederabend les darreres setmanes, i més que hi estarà! Per un motiu o un altre, el necessitem sovint. Per avui tenia guardat des de fa mesos un lied preciós, Am Tage Aller Seelen (és a dir, En el dia de les Ànimes); aquest és el nom amb què figura a la Neue Schubert-Ausgabe, però el trobem més sovint amb el nom Litanei auf das Fest Aller Seelen (que és el nom del poema de Jacobi) i, de vegades, simplement com a Litanei. Robert Capell, autor del llibre Schubert's Songs, publicat el 1929, diu d'aquest lied: "no hi hagué mai una expressió més sincera o més commovedora de la devoció senzilla i el dolor confortat" I també: "la música sorgeix d'una font pura d'afecte i humilitat". Amb aquesta presentació ja us podria convidar directament a escoltar-lo, però deixeu-me que us n'expliqui un parell de coses més.
  • Cançó de la setmana: Der Doppelgänger (F. Schubert) - I. Arcayürek, S. Lepper
     
    altEl primer en fer servir la paraula doppelgänger va ser l'escriptor Jean Paul, a la seva novel·la Siebenkäs, l'any 1796; la figura existia des de temps molt remots en diferents cultures i lleugeres variants, però va ser una imatge recurrent durant el Romanticisme. De vegades, el doppelgänger és el desdoblament d'una persona, que ens acaba mostrant a través d'aquest doble el pitjor que duu a dins. Robert Louis Stevenson, el nostre poeta de la setmana passada, ens presenta un doppelgänger en una de les seves novel·les més conegudes, El cas misteriós de Dr. Jekyll i Mr. Hyde; Oscar Wilde, a qui també vam escoltar fa un temps, és l'autor d'una altra novel·la que tracta el tema, El retrat de Dorian Gray. Totes dues obres, sinistres, gairebé (o sense gairebé) terrorífiques, desenvolupen la idea de la dualitat de la naturalesa humana.

Utilitzem cookies per millorar la nostra web i la teva experiència de navegació Llegir més

Accepto