Cançó de la setmana: Wohin? (F. Schubert) - M. Peter, H. Deutsch
Avui dimecres s'ha presentat la 24ena edició de la Schubertíada a Vilabertran i, com cada any, faré un repàs de la programació, especialment pel que fa a la cançó. Primer de tot, les dates: la SV16 es farà del 18 d'agost al 3 de setembre. Es recupera el format d'anys enrera i els quinze concerts es concentren en tres caps de setmana llargs: el primer, de dijous 18 a diumenge 21; el segon, llarguíssim, de dijous 25 a dilluns 29 i el tercer, el més breu, de dijous 1 a dissabte 3. Hi haurà sis recitals de lied; dos el primer cap de setmana, quatre el segon i un el tercer, i tres conferències vinculades a tres dels recitals, una cada setmana. Enguany el predomini de la llengua alemanya és gairebé absolut: Schubert (molt de Schubert, com us podeu imaginar), Schumann, Brahms, Mendelssohn, Wolf, Beethoven i Berg. Les úniques excepcions a aquest domini lingüístic seran algunes cançons de [...]Kann er was? (II)
Cançó de la setmana: Der Vater mit dem Kind (F. Schubert) - A. Rolfe-Johnson, G. Johnson
La setmana passada vaig començar una entrada dedicada als amics de Franz Schubert; com que anava creixent i creixent vaig optar per fer-la en dues parts i aquesta és la segona. En la primera vam parlar de Joseph von Spaun, Johann Mayrhofer, Franz von Schober i Johann Michael Vogl; avui us presentaré uns quants membres més del cercle de Schubert.
Fins ara hem vist relacions duradores però no totes ho van ser. La vida a Viena en aquells anys era dura, primer amb la guerra, mentre Schubert era al Konvikt, i després amb l'època de repressió amb el govern de Klemens von Metternich. Una de les víctimes d'aquesta situació va ser Johann Senn, company d'estudis de Franz [...]
Kann er was? (I)
Cançó de la setmana: Lied eines Schiffers an die Dioskuren (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
Franz Schubert devia ser una bona persona. No ho dic per la seva música, és compatible ser un artista meravellós i una persona insofrible, ho dic pels seus amics. Aquell home tímid i de poques paraules va ser estimat en vida i recordat amb tendresa després de la seva mort per un bon grapat d'amics; penso que algú que estableix vincles tan forts i duradors per força ha de ser bona persona. Digueu-me ingènua.
Schubert va fer els primers amics fora de l'entorn familiar quan va entrar a l'Stadtkonvikt, l'internat on va estudiar, l'octubre de 1808. Aquest nucli es va anar estenent i formant el que avui coneixem com el seu cercle. El cercle, és clar, no era tancat (i això em fa pensar que cercle no és la manera més adient de dir-ne), en vint [...]
Parhelis
Cançó de la setmana: Die Nebensonnen (F. Schubert) - P. Pears, B. Britten
Quan escric entrades sobre les cançons d'un cicle no acostumo a seguir-ne l'ordre; els únics que encara podria completar de manera ordenada són Dichterliebe i Frauenliebe und -leben, i això perquè només n'he compartit dues cançons de cadascun (nota mental: portem més de tres anys sense escoltar cap cançó de Dichterliebe!). Tampoc enceto un cicle amb l'objectiu d'acabar-lo, com faig amb les sèries, i en trio les cançons seguint els mateixos impulsos de vegades inexplicables que em fan triar qualsevol altre. En el cas de Winterreise es poden explicar: els cinc lieder que hem escoltat fins ara van ser el resultat d'un regal d'un amic, d'una entrada convidada (les entrades convidades també són regals d'amics) o d'una sobreexposició al cicle. Avui n'escoltarem un sisè gràcies a la televisió.
El fill de les muses
Cançó de la setmana: Der Musensohn (F. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
Fa un parell d'anys una lectora que havia tingut la sort d'escoltar Fritz Wunderlich al teatre em va emocionar tot explicant-me com l'havia impressionat la seva mort, la seva incredulitat quan va sentir a la ràdio aquella notícia inesperada. Som molts els qui només l'hem conegut en disc i amb això hem tingut prou per enamorar-nos de la seva manera de cantar; pel que fa a la seva personalitat, molt probablement la meva visió està idealitzada però la imatge que m'arriba entre testimonis, vídeos i fotografies és la d'un home carismàtic que irradia felicitat. Segurament aquesta imatge propera contribueix a mantenir l'estima pel cantant i fa que el recordem sovint i, especialment, en l'aniversari de la seva mort. Dijous passat se'n van complir quaranta-nou anys i nosaltres, com cada any, li dediquem una entrada especial.De mestres i casaments
Cançó de la setmana: Edone (F. Schubert) - C. Prégardien, G. Johnson
- "Estimada, vols casar-te amb mi?"
- "Sí que ho vull!"
- "Doncs espera, que porto la nòmina al jutge, vejam què hi diu."
- "Sí que ho vull!"
- "Doncs espera, que porto la nòmina al jutge, vejam què hi diu."
El 1815 va entrar en vigor a Viena una llei, l'Ehe Konsens Gesetz (llei de consentiment del matrimoni), que establia que un home només podia casar-se si demostrava la seva solvència econòmica. Trobo que la llei és sorprenent, no només per la intromissió a la vida privada dels ciutadans, que això Metternich i companyia ja ho tenien, sinó perquè em costa de creure que molta gent no tirés pel dret i fes la seva amb o sense papers [...]
Moment musical (III)
Cançó de la setmana: Suleika I (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage
Benvolguts, volia començar la nova temporada la primera setmana de setembre, com sempre, però en el moment que escric això, que normalment ja tindria l'entrada a punt per publicar, el més calent és a l'aigüera. Massa feina i massa poc temps per fer-la, així que haurem de fer la inauguració de la temporada 2015-2016 la setmana vinent. Espero.Us deixo amb un dels lieder de Schubert que hem pogut escoltar aquest any a la Schubertíada a Vilabertran, Suleika I. El poema forma part del Llibre de Suleika del West-öslicher Divan, la antologia de Goethe que uneix l'Orient, és a dir, la poesia de Hafis, un poeta persa del qual ja hem parlat algun cop aquí, amb l'Occident [...]
SV15 - Coronach
Cançó de la setmana: Coronach (F. Schubert) - RIAS Kammerchor, P. Mayers
Acabem el repàs als recitals de la Schubertíada a Vilabertran amb el concert de cloenda, que tindrà lloc el 29 d'agost. És un concert molt especial perquè per primer cop s'interpretaran a la Schubertíada lieder corals de Schubert; els protagonistes seran la soprano Elena Copons, el pianista Francisco Poyato i el Cor de Cambra de la Diputació de Girona dirigit per Pablo Larraz.SV15 - L'incanto degli occhi
Cançó de la setmana: L'incanto degli occhi (F. Schubert) - L. Pisaroni, J. Zeyen
Com us deia la setmana passada, durant el mes d'agost publicaré quatre entrades breus centrades en els programes dels recitals de la Schubertíada a Vilabertran. Comencem el repàs amb el concert inaugural a càrrec de Measha Brueggergosman i Justus Zeyen (20 d'agost), amb Schubert, Ravel i Wagner al programa, i amb el recital de l'endemà, el de Luca Pisaroni i Wolfram Rieger, íntegrament dedicat a Schubert.La cançó de la cabana
Cançó de la setmana: Wandrers Nachtlied II (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, H. Klust
Us imagineu un poema a partir del qual s'haguessin escrit més de cinquanta cançons? De quin poeta seria? De Goethe, és clar. El poema existeix i és un dels més importants d'aquest autor, amb només vuit versos ben curtets. Es va publicar el 1815 amb un títol curiós, Ein gleiches, que podríem traduir per "El mateix". El nom ve perquè a la primera edició hi havia dos poemes a la mateixa pàgina, un anomenat Wandrers Nachtlied (Cançó nocturna del caminant) i aquest altre, que era "el mateix", és a dir, una altra cançó nocturna del caminant. No fa gaire que vam escoltar el lied que va escriure Schubert a partir del primer poema, Wandrers Nachtlied I, i avui escoltarem el que va escriure a partir del segon, anomenat amb una lògica aclaparadora Wandrers Nachtlied II, però abans no em puc estar d'explicar-vos la història d'aquests versos tan cèlebres, una història que [...]Meister! No ens oblidis i torna aviat
Cançó de la setmana: Heiß mich nicht reden (F. Schubert) - G. Janowitz, I. Gage
Avancem una mica més amb Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, aquesta és la tretzena entrada de la sèrie i l'última d'aquesta temporada, aprofitant que avui arribem a un moment clau de la novel·la; després de l'estiu tornarem amb el que serà el principi de la fi de la sèrie (però no us entusiasmeu perquè encara queden unes quantes entrades).Érem al capítol 14 del llibre V i havíem deixat l'arpista a cura d'un clergue que l'ha de guarir de la seva malenconia. En els dos capítols que falten per acabar el llibre passen moltes coses i hauré de destriar, a veure si me'n surto amb el resum. Una de les coses que passen està relacionada amb Mariane, el seu antic amor [...]
La muerte en los lieder de Schubert
Con la excepción de Gustav Mahler, ningún otro compositor se ha detenido tanto en la muerte como tema para sus canciones como Franz Schubert, que lo hizo incluso antes de escribir Gretchen im Spinnrade a los diecisiete años. Con mucha frecuencia, el compositor adopta respecto a la muerte el mismo punto de vista cuando elige los poemas; repasaremos esa tendencia en un recorrido por siete canciones y veremos a continuación dos contraejemplos. Finalmente, redondearemos la lista de diez lieder con un asesinato.Llegiu l'article complet a Codalario
Lapsus
Cançó de la setmana: Nachtstück (R. Schubert) - F. Wunderlich, H. Giesen
Fa un temps vaig publicar una entrada que parlava dels tòpics que caracteritzen el lied com un gènere de segona interpretat per cantants i pianistes de segona. Tot plegat sense solta ni volta, és clar. Hi vaig tornar a pensar mentre llegia una entrevista al baríton Christian Gerhaher que, preguntat per les diferències entre òpera i lied, parlava de la llarga durada de Winterreise; com sabem, aquest cicle uns setanta minuts que s'interpreten sense pauses, mentre que a l'òpera la majoria de les intervencions són més curtes. Ian Bostridge s'hi refereix també al seu llibre sobre Winterreise, recordant que pel pianista també és una de les obres més llargues que pot interpretar.Quan el rierol plora pel moliner
[...] podem dir de Mark Padmore que pertany al selecte grup de cantants que és capaç d’interpretar un cicle tan conegut com La bella molinera i, a més d’emocionar, fer descobrir coses noves als oients; precisament aquests descobriments, aquest obligar-te a reflexionar i a considerar una cançó o una frase des d’un punt de vista nou és una de les coses més gratificants amb què pot trobar-se un aficionat en un recital. D’aquí aquestes ganes de tornar-hi que deia més amunt, perquè el tenor va presentar una versió molt treballada del cicle, sòbria, melangiosa, definitivament trista. [...]Moment musical (II)
Cançó de la setmana: Nacht und Träume (F. Schubert) - P. Pears, B. Britten
Aquesta setmana endarrereixo un dia la publicació de l'entrada del blog, la tindreu a les vostres pantalles demà a primera hora de la tarda. El motiu és que demà es presentarà la programació de la Schubertíada a Vilabertran i aprofitarem per repassar-la.Aprofito per comunicar-vos que ja he acabat de recuperar l'àudio del blog després que es perdés tot amb la gran fallada de DivShare, el servei on el tenia allotjat. He trigat una mica però havia d'editar gairebé dues-centes entrades! Ara, en principi, tot torna a funcionar correctament. Si trobeu alguna errada us agrairé que m'ho digueu.
La bella molinera o morir de amor
El joven molinero ruega al señor molinero y a la señora molinera que le dejen continuar su camino. Como el agua, como las muelas, necesita moverse. Porque Das Wandern ist des Müllers Lust (caminar es el placer del molinero). Así comienza Die schöne Müllerin; a lo largo de las veinte canciones compuestas por Franz Schubert acompañaremos al muchacho en su camino, viviremos su entusiasmo, su enamoramiento, su inocencia, su ilusión. Y también su desilusión, su fragilidad, su morbosa atracción por la muerte [...]Llegiu l'article complet a Codalario
Salutació del matí
Cançó de la setmana: Morgengruß (F. Schubert) - M. Padmore, P. Lewis
Cap a 1817, que és quan comença una història que us devia des de fa molt de temps, estaven de moda les històries de molineres. Gairebé trenta anys abans s'havia estrenat amb molt d'èxit “L'amor contrastato ossia La molinara”, una òpera buffa de Giovanni Paisiello en la qual una molinera juga amb dos pretendents fins que acaba decidint-se per un; l'òpera es va representar per tot Europa i, com era habitual en aquella època sense discos ni ràdio, se'n van fer transcripcions per a piano o per conjunts de cambra dels fragments de més d'èxit, la qual cosa els feia arribar a més gent; és el cas de les variacions que va fer Beethoven el 1795 d'un duo i un quartet de l'opera de Paisiello (Nel cor più no mi sento i Quanto è bello l'amor contadino). El 1797 Goethe havia escrit uns quants poemes amb els amors d'una molinera com a tema central i entre 1806 i 1808 s'havia editat [...]Stabat Mater
Cançó de la setmana: Vom mitleiden Mariä (F. Schubert) - I. Bostridge, L.O. Andsnes
Franz Schubert va ser educat en el catolicisme, això és un fet degudament contrastat. A partir d'aquí hi ha diverses teories sobre el seu sentiment religiós, parlar de les creences religioses d'una persona que no s'hi ha referit clarament és complicat. Sembla ser que es va anar separant de les creences de la seva família, tot i que sempre hi va conservar alguns vincles; a moltes de les seves cançons es reflecteixen sentiments religiosos més o menys vagues, sovint panteïstes: la identificació de la Natura amb Déu era una de les idees més presents al Romanticisme literari i Schubert el va recollir sovint. Algunes cançons de Schubert tenen un context clarament catòlic; és el cas d'Ellens Gesang III, Vom mitleiden Mariä o Die junge Nonne. Hi ha experts que opinen que aquests lieder responen a les creences del compositor; d'altres consideren que quan els textos es refereixen [...]Rückert Lieder, más allá de Mahler
Fünf Lieder nach Texten von Friedrich Rückert. Esta obra de Mahler, a la que habitualmente nos referimos como Rückert Lieder, dio a conocer el nombre del poeta a los melómanos. Consciente o inconscientemente, Mahler reconoció el enorme papel que Friedrich Rückert (1788-1866) ha jugado en la historia del lied dando ese nombre a sus canciones, que no son las únicas que escribió a partir de textos de Rückert: también son suyos los de Kindertotenlieder. Antes que Mahler se habían fijado en este poeta Schubert, Loewe, Schumann, Brahms y Wolf; algo después, Strauss. Incluso a finales del siglo XX inspiró a Henze su ciclo Sechs Gesänge aus[...].La pau interior
Cançó de la setmana: Wandrers Nachtlied I (F. Schubert) - F. Boesch, R. Vignoles
Després del 2013, Any Wagner i Any Britten, i el 2014, Any Strauss, arriba el 2015, Any Sibelius i Any Schubert. Dedicarem alguna entrada a Sibelius, que ja va tocant, aprofitant el 150è aniversari del seu naixement però sobretot (sorpresa!) ens dedicarem a Schubert. No commemorem cap aniversari rodó del seu naixement o la seva mort sinó el bicentenari del seu "any dels miracles", el 1815, l'any que va compondre gairebé cent-cinquanta lieder. Vam començar les celebracions al novembre escoltant un d'aquests lieder, dels pocs coneguts, Furcht der Geliebten; avui n'escoltarem un dels més coneguts, Wandrers Nachtlied I (Cançó nocturna del caminant I)
