Cançó de la setmana: Liebesbotschaft (F. Schubert) - M. Goerne, C. Eschenbach

 

La setmana passada vaig publicar l'entrevista amb Jordi Roch, director artístic de la Schubertíada a Vilabertran, i us avançava que aquesta setmana parlaríem de la programació de l'edició 2014.

Si recordeu, us deia que era una programació molt atractiva, i és que, com veureu tot seguit, gira entorn els cicles de lieder. Podrem escoltar-ne els més coneguts i d'altres menys habituals a les sales de concerts, autors que tots coneixem i d'altres que sovintegen menys. Pel que fa als intèrprets tindrem, com és habitual, figures consagrades com la de Matthias Goerne i veus encara desconegudes a casa nostra com les del tenor holandès Maximilian Schmitt, que ha debutat enguany a la Schubertíada [...]

Cançó de la setmana: Sei mir gegrüßt (F. Schubert) - D. Fischer-Dieskau, G. Moore

 

Fa un temps vaig escriure que la Schubertíada a Vilabertran era l'oasi que aplegava els aficionats al lied en aquest desert que és la programació liederística a casa nostra; sembla que la temporada vinent anirem una mica millor ara que el Gran Teatre del Liceu ha recuperat els recitals, però la Schubertíada a Vilabertran continua sent la gran cita. El seu director artístic, Jordi Roch i Bosch (Barcelona, 1931), va tenir l'amabilitat de concedir-me fa unes setmanes l'entrevista que podreu llegir a continuació; jo continuo sense ser periodista, però el Dr. Roch té moltes coses interessants per explicar i li agraeixo molt que les hagi compartit amb nosaltres.

Song of the week: Meeres Stille (F. Schubert) - B. Terfel, M. Martineau

 

El Carles Mitjà ha tingut la gentilesa de nominar-me al seu blog amb el Versatile Blog Award, una de les iniciatives que busca difondre blogs a partir de les preferències dels bloguers. Si s'accepta la nominació, s'han de seguir les següents normes...

 

Normalment sóc prudent pel que fa a anticipar les entrades del blog. I quan no ho sóc i dono alguna pista com vaig fer fa un parell de dies a Twitter, qui es passa per aquí? El senyor Murphy, evidentment, que em segresta l'entrada prevista. I aquí em teniu, dimecres 26 a la tarda escrivint una entrada nova, perquè el senyor Murphy no fa mai les coses a mitges i m'ha enxampat, també evidentment, sense cap comodí que pugui publicar.

 

Continuem el nostre recorregut per les deu cançons més tristes i arribem a Erstarrung (Convertit en gel), el quart lied de Winterreise (Viatge d'hivern) de Schubert. Amb aquest cicle ens trobem en el mateix cas que amb els Kindertotenlieder, pràcticament qualsevol cançó que triéssim podria formar part de la llista, o podria formar-ne part el cicle, directament. Com que alguna havia de triar em vaig quedar amb Erstarrung, una cançó desesperada (amb permís de Pablo Neruda).

Cançó de la setmana: Mio ben, recordati (F. Schubert) - C. Bartoli, A. Schiff

 

Els autòmats, ginys mecànics que es movien imitant els humans, van estar molt de moda a finals de segle XVIII. El més famós va ser segurament el Turc, construït per Wolfgang von Kempelen, un autòmat que no és que simulés que jugava a escacs, és que jugava a escacs: va recórrer les corts europees guanyant les partides a tothom que s'hi enfrontava. Amb el temps es va saber que a la taula on s'asseia el Turc s'hi amagava un jugador d'escacs de carn i ossos que era qui manipulava els engranatges per tal que l'autòmat es movés pel taulell. Era obvi? Potser, però hi ha tantes coses que semblen òbvies dos-cents anys després...

Cançó de la setmana: Erlkönig (F. Schubert) - M. Aspinell, D. Triestram

 

Quan Goethe va escoltar per primer cop la cançó que Schubert havia escrit a partir del seu poema Erlkönig (El rei dels elfs) el seu comentari va ser:

Cançó de la setmana: Sei mir gegrüßt (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake

 

Aquesta setmana començarem per on normalment acabem, per escoltar la cançó. Us proposo un experiment, especialment si no la coneixeu: que l'escolteu sense llegir-ne la lletra i pareu atenció a les sensacions que us transmet, especialment si us sembla una cançó més aviat alegre o trista. Després torneu-la escoltar aquest cop llegint-ne la lletra; les sensacions són les mateixes o ha canviat alguna cosa?

Cançó de la setmana: Der Jüngling an der Quelle (F. Schubert) - J. Kaufmann, H. Deutsch

 

Les miniatures van ser part de l'equipatge dels viatgers durant segles, petits retrats dels éssers estimats que recorrien el món amb els seus propietaris com més tard ho van fer les fotografies. Amb el temps les miniatures van assolir importància artística i va sorgir, especialment a Anglaterra, una escola de pintors especialitzada en aquest tipus de pintura. Hi ha cançons que són com miniatures, s'han de mirar de molt a prop per poder apreciar tota la seva bellesa, perquè estan plenes de delicats detalls que ens perdem a primer cop d'ull (mireu, per exemple, la miniatura que il·lustra l'entrada, una aquarel·la sobre un medalló d'ivori de 8 x 6 cm).

 

Siguiendo nuestro camino por la arboleda schubertiana llegamos al más conocido lied con este tema y que se encuentra dentro del magno "Viaje de invierno", una de las obras cumbres de Schubert, sobre versos de Müller. Número 5 en el orden del ciclo, Der Lindenbaum es el primero de los lied del ciclo que está en tonalidad mayor, generalmente unida a un sentimiento de alegría. El tilo es aquí un recuerdo asociado a la seguridad, a la tranquilidad, a todo aquello que el poeta añora y que le ha vuelto la espalda ahora. Un recuerdo feliz que contrasta con la cruda realidad, reflejada en “el viento frío” que azota su rostro. Ese viento que le obliga a seguir su “viaje” sin que el rumor del tilo le de ya paz.

Cançó de la setmana: Auf dem Flusse (F. Schubert) - M. Talvela, R. Gothóni

 

Quan escoltem Winterreise (Viatge d'hivern) seguim un home en el seu camí cap al no res, el seu particular descens als inferns. No l'acompanyem perquè ell va sol, no sap fer-ho d'una altra manera i defuig la companyia, però sentim el seu dolor i la seva desesperació. Quan acaba hem assistit a vint-i-quatre escenes marcades per la neu, el glaç i el vent, un viatge interior en el qual les al·lucinacions es combinen amb els records i la lucidesa amb moments de bogeria, des del moment en què l'home emprèn el viatge fins que, rebutjat fins i tot per la mort, es troba amb... qui? Amb el seu jo futur, arraconat i ignorat per tothom? Amb la seva anul·lació com a persona?

 

El mundo del lied, y en concreto el del lied romántico, como estamos viendo en las interesantes entradas de este blog, está lleno de simbologías. La Naturaleza, la Muerte, El Amor (casi siempre no correspondido), el Nacionalismo, la Melancolía, son temas que aparecen una y otra vez el los poemas que musican nuestros compositores. Símbolos que aparecen en los versos o incluso a los que se dedican poemas completos. Vamos a hablar en esta entrada de un símbolo y de un compositor que lo toma como suyo. Vamos a hablar del tilo y de Schubert.