Cançó de la setmana: Sei mir gegrüßt (F. Schubert) - I. Bostridge, J. Drake

 

Aquesta setmana començarem per on normalment acabem, per escoltar la cançó. Us proposo un experiment, especialment si no la coneixeu: que l'escolteu sense llegir-ne la lletra i pareu atenció a les sensacions que us transmet, especialment si us sembla una cançó més aviat alegre o trista. Després torneu-la escoltar aquest cop llegint-ne la lletra; les sensacions són les mateixes o ha canviat alguna cosa?

Cançó de la setmana: Der Jüngling an der Quelle (F. Schubert) - J. Kaufmann, H. Deutsch

 

Les miniatures van ser part de l'equipatge dels viatgers durant segles, petits retrats dels éssers estimats que recorrien el món amb els seus propietaris com més tard ho van fer les fotografies. Amb el temps les miniatures van assolir importància artística i va sorgir, especialment a Anglaterra, una escola de pintors especialitzada en aquest tipus de pintura. Hi ha cançons que són com miniatures, s'han de mirar de molt a prop per poder apreciar tota la seva bellesa, perquè estan plenes de delicats detalls que ens perdem a primer cop d'ull (mireu, per exemple, la miniatura que il·lustra l'entrada, una aquarel·la sobre un medalló d'ivori de 8 x 6 cm).

 

Siguiendo nuestro camino por la arboleda schubertiana llegamos al más conocido lied con este tema y que se encuentra dentro del magno "Viaje de invierno", una de las obras cumbres de Schubert, sobre versos de Müller. Número 5 en el orden del ciclo, Der Lindenbaum es el primero de los lied del ciclo que está en tonalidad mayor, generalmente unida a un sentimiento de alegría. El tilo es aquí un recuerdo asociado a la seguridad, a la tranquilidad, a todo aquello que el poeta añora y que le ha vuelto la espalda ahora. Un recuerdo feliz que contrasta con la cruda realidad, reflejada en “el viento frío” que azota su rostro. Ese viento que le obliga a seguir su “viaje” sin que el rumor del tilo le de ya paz.

Cançó de la setmana: Auf dem Flusse (F. Schubert) - M. Talvela, R. Gothóni

 

Quan escoltem Winterreise (Viatge d'hivern) seguim un home en el seu camí cap al no res, el seu particular descens als inferns. No l'acompanyem perquè ell va sol, no sap fer-ho d'una altra manera i defuig la companyia, però sentim el seu dolor i la seva desesperació. Quan acaba hem assistit a vint-i-quatre escenes marcades per la neu, el glaç i el vent, un viatge interior en el qual les al·lucinacions es combinen amb els records i la lucidesa amb moments de bogeria, des del moment en què l'home emprèn el viatge fins que, rebutjat fins i tot per la mort, es troba amb... qui? Amb el seu jo futur, arraconat i ignorat per tothom? Amb la seva anul·lació com a persona?

 

El mundo del lied, y en concreto el del lied romántico, como estamos viendo en las interesantes entradas de este blog, está lleno de simbologías. La Naturaleza, la Muerte, El Amor (casi siempre no correspondido), el Nacionalismo, la Melancolía, son temas que aparecen una y otra vez el los poemas que musican nuestros compositores. Símbolos que aparecen en los versos o incluso a los que se dedican poemas completos. Vamos a hablar en esta entrada de un símbolo y de un compositor que lo toma como suyo. Vamos a hablar del tilo y de Schubert.