Gedda, Nicolai

  • 11 de juliol de 1925

    Cançó de la setmana: Zabit tak skoro (P. I. Txaikovski) - N. Gedda, E. Werba
     
    Dama en un café frente al Moulin Rouge - Ignacio Zuloaga

    L'11 de juliol de 1925, poques setmanes després que nasqués Dietrich Fischer-Dieskau, ho va fer a Estocolm un altre dels grans cantants de la segona meitat del segle XX, Nicolai Gedda.

    El petit Harry Gustav Nikolaj Gädda no va ser acollit amb gaire amor per uns pares aclaparats per la pobresa [...]

  • El cel dels músics d'Otto Böhler

    Cançó de la setmana: Der Schiffer (F. Schubert) - N. Gedda, H. Reutter
     
    Die Feier von Franz Schuberts 100. Geburtstag im Himmel - Otto Böhler

    Al final de l'article de la setmana passada mencionava Otto Böhler, i com qui diu al moment de publicar vaig pensar que potser no tothom el tindria present; si més no, pel nom. Així que hi vaig afegir ràpidament que us el presentaria, i aquí el tenim.

  • Mateix poema, una altra cançó (XV)

    Cançó de la setmana: Du bist wie eine Blume (F. Liszt) - N. Gedda, L. Roos
     
    frèsies

    Estem celebrant el centenari de Dietrich Fischer-Dieskau, però enguany en celebrem també el d'algú que tot i que potser no ha tingut el mateix pes en la història recent de la música, va ser igualment un cantant excel·lent. Em refereixo a Nicolai Gedda, un tenor estimat arreu i també, i molt, en aquesta casa.

  • La dona inesperada

    Cançó de la setmana: Adieu (G. Fauré) - N. Gedda, A. Ciccolini
     
    Bildnisstudie Blauer Hut - Julie Wolfthorn

    L'octubre de 1924 es publicava a The Musical Quarterly un article sobre Gabriel Fauré. L'autor n'era el també compositor Aaron Copland, que amb el seu text mirava de donar a conèixer a la comunitat acadèmica nord-americana una obra gens coneguda al seu país en aquell moment. Copland parlava de Fauré encara en present; el compositor moriria unes setmanes després [...]

  • Verí

    Cançó de la setmana: Vergiftet sind meine Lieder(Liszt) - Nicolai Gedda, Lars Roos / Konrad Jarnot, Alexander Schmalcz / Benjamin Brecher, Robert Koenig
     
    Medusa - Arnold Böcklin

    El 1843 Franz Liszt va publicar una col·lecció de sis cançons que n'incloïa dues amb poemes de Heinrich Heine: Die Loreley i Im Rhein, im schönen Strome. L'any següent, en una nova col·lecció, hi havia tres lieder més a partir de versos de Heine: Du bist wie eine Blume, Vergiftet sind meine Lieder i Morgen steh' ich auf. Finalment, el 1860 va publicar un recull de les seves cançons [...]

  • Florio

    Cançó de la setmana: Lied des Florio(F. Schubert) - N. Gedda, H. Reuter
    Frau auf dem Söller - Karl Gustav Carus

    El 1803 es va publicar a Berlín una obra de teatre anomenada Lacrimas.L'argument era complicat i inversemblant com el d'una comèdia de Shakespeare, un autor difós a l'època a Alemanya gràcies a les traduccions d'Agust Wilhelm Schlegel. Hi havia equívocs, amors impossibles entre musulmans i cristians i sobtats girs a la trama que canviaven la filiació i la religió d'alguns dels personatges per tal que les històries d'amor tinguessin un final feliç i la pau i la fraternitat regnessin [...]

  • L'ànima dels lliris

    Cançó de la setmana: Romance (L'âme évaporée (C. Debussy) - N. Gedda, A. Ciccolini
     
    Studie einer Lilie - Albrecht Dürer

    El 25 de març (només quatre dies després que escoltéssim una cançó del seu cicle Chansons de Bilitis) es complien cent anys de la mort de Claude Debussy, un dels compositors amb aniversari rodó d'aquest any. El cert és que no és un compositor que hagi convidat gaire sovint per aquí; només n'hem escoltat tres cançons fins ara i sembla que anem d'aniversari en aniversari, perquè la primera va ser Beau soir, amb ocasió del 150 aniversari del naixement del compositor, l'agost de 2012. Avui n'escoltarem la quarta, una mélodie que molts autors s'afanyen a afirmar que no és entre les millors (bé, no tot pot ser [...]

  • M de Moore i Martineau

    Cançó de la setmana: Down by the Salley Gardens (B. Britten) - N. Gedda, G. Moore
     
    altQuan preparava l'abecedari de Liederabend em vaig trobar que tenia dos mots per a una lletra, i no podia renunciar a cap dels dos. Què pots fer quan el pianista que vols que representi els d'abans i el que vols que representi els d'ara comparteixen inicial? Només una cosa: trencar les regles del joc i triar-les totes dues. Prescindir-ne d'una no era una opció, així que la lletra M és per a Gerald Moore i Malcolm Martineau.

    Gerald Moore és al piano el que Dietrich Fischer-Dieskau a la veu. Parles de lied i de piano i és el primer nom que surt a la conversa, un nom present a tantíssims enregistraments amb tantíssims cantants. Si faig el paral·lelisme amb Fischer-Dieskau, però, no és només perquè sigui un gran pianista i el més conegut [...]
  • Moment musical (IV)

    Cançó de la setmana: L'invitation au voyage (H. Duparc) - N. Gedda, E. Werba
     
    Nicolai GeddaSe suposa que quan publiquem regularment hauríem d'escriure amb molta antelació o bé tenir un article "comodí" de reserva, per si de cas quan arriba el moment de publicar ha fallat alguna cosa. La primera opció és una utopia i la segona no m'agrada, m'estimo més explicar per què no hi ha una entrada normal (en aquest cas, senzillament, perquè no he arribat a tot) i treure una minientrada amb la seva corresponent cançó; són els "moments musicals".

    El moment musical d'aquesta setmana és especial. El 9 de febrer, forumopera.com va publicar la notícia de la mort de Nicolai Gedda. Segons informava la seva filla Tania, el tenor havia mort un mes abans, el 8 de gener [...]
  • Corona de la vida

    Cançó de la setmana: Rastlose Liebe (F. Schubert) - N. Gedda, E. Werba
     
    Rastlose Liebe - Ernst Barlach

    El novembre de 1775, J. W. Goethe va conèixer Charlotte von Stein, una dama de trenta-tres anys (set més que ell), casada i amb sis fills, i se'n va enamorar. Ella se'n va enamorar també i aixó va començar una intensa història d'amor que segons sembla va ser sobretot epistolar. Durant dotze anys es van escriure milers de cartes, fins que un dia Goethe se'n va anar a Itàlia sense dir-ne a Charlotte ni mitja paraula. Ella es va doldre molt d'aquest abandonament i li va demanar que li tornés les seves cartes (un gest que solia fer una dama per donar per acabada una relació i que els cavallers satisfeien per demostrar que no les volien comprometre); uns anys després van reprendre el seu lligam, que ja no va ser tan apassionada com a la primera època. A banda d'unes 7000 cartes escrites per Goethe (Charlotte va destruir les seves), en queda el reflex a la seva obra literària [...]

  • S'hi està tan bé, aquí

    Cançó de la setmana: Zdes' khorosho (S. Rakhmàninov) - N. Gedda, G. Moore
     
    Red Sunset on the Dnieper -  Arkhip Ivanovich KuindzhiRecordeu com comença Memòries d'Àfrica? "Jo tenia una granja a l'Àfrica, al peu dels turons de Ngong". Aquesta frase tan senzilla em sembla una emotiva declaració d'amor a l'Àfrica i tot el que Isak Dinesen hi va viure i hi va deixar; em ve al cap quan llegeixo sobre Rakhmàninov i com s'estimava Ivanovka, la finca de la seva família.

    Rakhmàninov pertanyia a una família d'origen noble molt antiga que quan ell va néixer el 1873 ja havia anat molt a menys. De tot aquell patrimoni que havia tingut segles enrera, a finals del segle XIX la família només conservava Ivanovka, una finca a uns 500 km al sudest de Moscou que entre 1890 i 1917 va ser el refugi [...]