Anunci guardat amb èxit

Publicat el 10 Agost 2016

Cançó de la setmana: An die Nachtigall (J. Brahms) - J. Banse, A. Madžar.

 

La setmana passada, primera setmana d'agost, us avançava que el que quedava de mes ho dedicaríem a la Schubertíada a Vilabertran, com vam fer l'any passat. Seran quatre entrades breus que repassaran els sis recitals i recuperaran les peces que s'hi interpreten i que ja hem escoltat a Liederabend.

Avui ens dedicarem al primer recital, el concert inaugural de la SV16, que tindrà lloc el 18 d'agost, d'aquí vuit dies. Els protagonistes seran dos habituals del festival, la mezzosoprano Juliane Banse i el pianista Wolfram Rieger, que interpretaran cançons de Brahms, Duparc i Schubert. Repassant el programa, que per cert és preciós, he trobat que podem recuperar cinc peces: dues de Brahms, dues de Duparc i una de Schubert. I he trobat [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 03 Agost 2016

Cançó de la setmana: Requiescat (G. Butterworth) - R. Williams, I. Burnside

 

Hi ha compositors, pintors, escriptors, actors, el que vulgueu, que ens agraden especialment encara que no se'ls consideri els més importants o no siguin gaire coneguts. Un dia criden la nostra atenció, els seguim amb interès, acaben per formar part del nostres imprescindibles i ens els estimem potser una miqueta més perquè són, i podeu posar-hi tantes cometes com vulgueu, "menors". George Butterworth és un compositor poc conegut fora del Regne Unit; si més no, a casa nostra, no ho és gens, de conegut. Però a mi em va robar el cor fa molt de temps i per això és el protagonista de la primera entrada d'agost, quan se suposa que havien de començar les entrades més estiuenques. Per això i perquè demà passat es compleixen cent anys de la seva mort; no volia deixar passar aquesta data sense recordar-lo. Així que permeteu-me que escoltem aquesta setmana una cançó de [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 27 Juliol 2016

Cançó de la setmana: Vorrei morire (P. Tosti) - A. Kraus, E. Arnaltes

 

Som a ple estiu i a Liederabend encara no es nota; no se suposa que amb la calor i el final de la temporada ens relaxem i afluixem una mica? D'aquí dues setmanes ho farem, amb una sèrie de quatre entrades breus centrades en la programació de la Schubertíada a Vilabertran, però, què us sembla si avui deixem el lied de banda i escoltem alguna cosa més lleugera?

Fa un temps vam parlar del romance francès. El gènere havia nascut a la cort francesa el segle XVIII i després de la revolució es va estendre entre les famílies burgeses. Va tenir poca repercussió fora de l'àmbit domèstic i la poca que va tenir es va acabar amb l'arribada de la mélodie; als salons, però, va continuar vigent [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 20 Juliol 2016

Cançó de la setmana: La boira (E. Granados) - G. Ahualli , B. Mariño

 

Dentro de la producción del compositor leridano Enrique Granados (1867-1916), la obra vocal tiene un gran peso y representa, por un lado la voluntad de trascender con vuelo lírico desde el teclado que él ya dominaba (como intérprete, improvisador y autor), y por otro, la intención de crear un corpus de calidad, que igualase a los grandes ciclos de canciones europeos a los que la música española del XIX, tan superpoblada de zarzuela, había marginado. Su corpus se articula en torno a dos ciclos fundamentales, Tonadillas y Amatorias que, como veremos son muy diferentes en estilo y características. Ambos, dentro de la heterogenia que poseen como ciclos en sí mismos, suponen dos hitos en cuanto a colecciones liederísticas extensas en el primer cuarto del siglo XX y abrirán la veda para creaciones como las canciones populares de Falla (1914), las Epigramáticas de Vives [...]

Llegeix més …

Anunci guardat amb èxit

Publicat el 13 Juliol 2016

Cançó de la setmana: Wenn ich in deine Augen seh' (F. Schumann) - C. Maltman, G. Johnson

 

Darrera entrada de l'abecedari de Liederabend abans que acabi la temporada, amb D de Dichterliebe. En realitat va anar de poc que no fos C de cicle, però llavors no hagués pogut ser C de contemporani; això de l'abecedari té molt de trencaclosques. Llavors vaig pensar que només havia de triar un cicle com a representant de tota la resta. Podria haver triat W de Winterreise però la W la tenia ocupada amb... Bé, la W ja estava ocupada. I, com us deia l'últim cop que en vaig parlar, Dichterliebe m'agrada amb deliri. Crec que no hi ha cap altre cicle que hagi escoltat tant, amb tanta golafreria; de vegades m'estic d'escoltar-lo perquè sé que si m'hi poso podria obrir un altre període de Dichterliebedependència. Que per què m'agrada tant? Aquí us en dono cinc motius, n'hi ha molts més....

Llegeix més …