- Anunci guardat amb èxit
Dissabte és Sant Jordi i, com cada any, els carrers s'ompliran de roses. Com cada any també, aquesta setmana us porto una rosa en forma de cançó. Per primera vegada podem deduir del poema de quin tipus de rosa es tracta, una rosa damasquina, i estic encantada de la vida perquè és una de les meves preferides. Les roses damasquines van arribar a Europa durant les Croades, al segle XIII; solen ser de color rosa, des del gairebé blanc fins a un rosa pujat, i sovint tenen diferents tonalitats durant la floració. Sempre són colors molt delicats, com ho és el del fullatge, d'un verd clar i mat, i els arbustos es fan notar de lluny, no només per la seva bellesa sinó per l'olor, intensa i inconfusible: quan diem que fa "olor de roses" ens estem referint a l'olor de les roses damasquines. Sabem (o sospitem fortament) que el poeta de la cançó que escoltarem parla d'aquestes roses perquè [...]
- Anunci guardat amb èxit
Molts de vosaltres coneixereu la Isabel Villagar, professora de cant, a través del seu blog La brújula del canto. La Isabel em va proposar fa uns mesos de fer una col·laboració, una minisèrie d'entrades a Liederabend que ella enllaçaria a La brújula del canto. Els seus lectors tenen interessos molt diversos, ja que ella toca molts temes relacionats amb la veu, no només cantada, i quan parla de cant no necessàriament és líric. Els lectors de Liederabend són tot el contrari, aquí tenim lectors molt especialitzats, i es tractava de trobar assumptes que poguessin interessar als seguidors de tots dos webs.- Anunci guardat amb èxit
Fa unes setmanes, en un intercanvi de missatges amb un altre bloguer, em vaig adonar que encara no havia parlat de les cançons del camarada errant de Mahler i li vaig prometre que m'hi posaria ben aviat; és un cicle imprescindible i preciós. Lieder eines fahrenden Gesellen és una obra de joventut de Gustav Mahler, almenys en la seva primera versió, escrita quan tenia vint-i-quatre anys. El cicle té una història enrevessada però sembla clar que al seu origen hi ha una història d'amor, no sé quantes històries d'amor lligades amb cançons portem darrerament!
- Anunci guardat amb èxit
El novembre de 1775, J. W. Goethe va conèixer Charlotte von Stein, una dama de trenta-tres anys (set més que ell), casada i amb sis fills, i se'n va enamorar. Ella se'n va enamorar també i aixó va començar una intensa història d'amor que segons sembla va ser sobretot epistolar. Durant dotze anys es van escriure milers de cartes, fins que un dia Goethe se'n va anar a Itàlia sense dir-ne a Charlotte ni mitja paraula. Ella es va doldre molt d'aquest abandonament i li va demanar que li tornés les seves cartes (un gest que solia fer una dama per donar per acabada una relació i que els cavallers satisfeien per demostrar que no les volien comprometre); uns anys després van reprendre el seu lligam, que ja no va ser tan apassionada com a la primera època. A banda d'unes 7000 cartes escrites per Goethe (Charlotte va destruir les seves), en queda el reflex a la seva obra literària [...]
- Anunci guardat amb èxit
A l'entrada de la setmana passada sobre George Butterworth vaig esmentar diverses vegades Ralph Vaughan Williams, la seva amistat i el seu interès comú per la música tradicional anglesa. Les seves carreres van anar en paral·lel fins a la guerra; Vaughan Williams era tretze anys més gran que Butterworth però havia començat a compondre més tard i, si fa no fa, les seves primeres obres van arribar alhora. Si Butterworth no hagués mort tan jove, hagués tingut tan d'èxit com el seu amic?
Sèries
