El 28 de maig de 1925 naixia a Berlín un nen que amb els anys esdevindria el nostre Dietrich Fischer-Dieskau. I dic nostre sense cap intenció de faltar-li al respecte, al contrari. Fischer-Dieskau és patrimoni del lied, com altres coses, materials i immaterials, són patrimoni de la humanitat.

Uns minuts abans que comenci el concert, al prat del davant de l'auditori, dos joves trompistes interpreten la fanfara que avisa el públic que és hora d'entrar a la sala. Si mirem cap als músics, els veiem emmarcats per un escenari natural que els nostres ulls mediterranis no es cansen de mirar: al costat d'un caminet de grava, verd al prat, verd al bosquet de coníferes d'una mica més[...]

Al celler del castell de Heidelberg hi ha una bota de vi gegantina que és una de les atraccions turístiques de la ciutat. Quan la van construir el 1751, van caldre cent-trenta roures, i té una capacitat de més de 220.000 litres, que serien unes 300.000 ampolles de la capacitat habitual. Tot i que no he pogut trobar-ne les mides, diria, a partir de les fotografies, que fa ben bé deu [...]

Estem celebrant el centenari de Dietrich Fischer-Dieskau, però enguany en celebrem també el d'algú que tot i que potser no ha tingut el mateix pes en la història recent de la música, va ser igualment un cantant excel·lent. Em refereixo a Nicolai Gedda, un tenor estimat arreu i també, i molt, en aquesta casa.

Aus alten Märchen winkt es [De vells contes em fa signes] és la tercera cançó de Dichterliebe que parla de somnis ,després d'Ich hab' im Traum geweinet i Allnächtlich im Träume, i és també la cançó que obre pas, definitivament, a l'acceptació de la pèrdua per part del poeta.