A l'entrada anterior tot just començàvem el tercer llibre d'Anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister. Si recordeu, el primer transcorre a la ciutat natal de Wilhelm i ens parla de la seva relació amb Marianne; al segon Wilhelm fa un viatge de negocis i arriba a una petita ciutat on coneix Mignon, l'arpista i la colla de gent del teatre; al tercer tornem a canviar d'escenari i s'afegeixen nous personatges a la trama.
"Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les gents, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund."
Com que a partir de demà, Dijous Sant, molts farem vacances, us deixo avui dimecres una entrada molt curteta. Això sí, la cançó és molt intensa. Us espero dimecres vinent per celebrar plegats Sant Jordi!
Fa gairebé dos anys vaig publicar una entrada al blog comentant el desert que era casa nostra pel que fa a la programació de lied. Per a la temporada 2012-2013 s'havien programat en total als tres principals auditoris ni més ni menys que tres recitals, cap d'ells al Liceu. Per a la temporada següent, és a dir, l'actual, es van recuperar els recitals al Liceu i se'n van programar quatre; per a la propera, la temporada 2014-2015, n'hi ha tres de programats. Seria per estar satisfet si no fos perquè els darrers dies, coincidint amb els recitals de Nina Stemme i Jonas Kaufmann en una mateixa setmana, he llegit a la premsa i les xarxes socials comentaris que suggerien que se suprimissin de la programació del Gran Teatre del Liceu els recitals de lied.
De cançons relacionades amb la primavera n'hi ha moltes; tantes, que fins i tot es fa difícil triar-ne una. Per aquesta setmana volia una celebració, i amb això ja en descartava unes quantes perquè els poetes, ja sabeu, fins i tot davant l'esclat de la natura són capaços de posar-se tristos i melangiosos. Vaig pensar primer a compartir Frühlingsmorgen (Matí de primavera), de Mahler, perquè és "germana" de la cançó que escoltàvem la setmana passada: (Erinnerung i Frühlingsmorgen són del mateix poeta, Richard Leander, i van ser compostes a la mateixa època). Al final, però, m'he decidit per Frühlingslied (Cançó de primavera), de Schumann, una cançó deliciosa que celebra amb una gran festa l'arribada de la primavera.