- Anunci guardat amb èxit
Fa segles que al món de l'òpera es debat sobre la importància de la música i el llibret; si el que diuen els cantants és rellevant i per tant s'ha d'entendre, si la història que s'explica afegeix valor a l'obra, etc. La discussió ha donat per molt, incloses dues òperes: Prima la musica, poi le parole, escrita per Antonio Salieri a finals del segle XVIII i Capriccio, composta per Richard Strauss el 1940.- Anunci guardat amb èxit
Continuem amb les celebracions nadalenques i dediquem l'entrada als Reis; ja sabeu, són molt a prop i hem de fer bondat perquè ens deixin els seus regals. L'encarregat de portar-nos a ses majestats serà un compositor nou per aquí, Peter Cornelius.
Peter Cornelius (1824 – 1874) va néixer a una família d'artistes (pintors i actors) i de ben petit el van encaminar també cap a les arts, especialment cap a la música un cop van veure que hi destacava. Es va relacionar amb noms importants de la literatura i la música: sobretot Liszt i Wagner, però també Eichendorff, Heyse, Berlioz o Brahms, i va acabar treballant com a professor de música a la cort de [...]
- Anunci guardat amb èxit
Avui, dia de Sant Esteve, una entrada molt breu, només per proposar-vos que escolteu una altra nadala d'A Ceremony of Carols, de Benjamin Britten. La setmana passada escoltàvem That yongë child; avui escoltarem, com us avançava, la segona part del número, Balulalow, que és la cançó de bressol que el narrador ens recomanava escoltar en la primera; la primera estrofa la interpreta un nen solista i a la segona se li afegeix el cor, sempre amb l'acompanyament de l'arpa. Aquest cop el text no és anónim, els autors són James, John i Robert Wedderburn.
- Anunci guardat amb èxit
Ja sabeu que de tant en tant m'agrada allunyar-me una mica del que és el tema fonamental del blog, la cançó artística dels segles XIX i XX, i fer petits viatges a altres èpoques o altres gèneres. Avui farem una d'aquestes excursions: tindrem peces compostes a partir de poemes, tindrem un instrument acompanyant, però no tindrem un cicle de cançons sinó una obra coral, interpretada per nens. Perquè és Nadal i el Nadal ens fa pensar en els nens, i perquè Britten va escriure una encantadora obra de Nadal perquè la cantessin nens.- Anunci guardat amb èxit
Segons la Viquipèdia, l'expressió "crisi dels quaranta" es va establir el 1965, i es refereix a la crisi viscuda pels adults en adonar-se de la seva pròpia mortalitat i del temps que els pot quedar de vida. Gairebé cinquanta anys després, em fa la sensació que la xifra rodona, els quaranta anys, ja no té les mateixes connotacions; si "un jove de 35 anys" pot gaudir encara de descomptes per a joves, no pot ser que només cinc anys més tard estiguis abocat a una crisi existencial perquè t'ha caigut a sobre la maduresa de cop. O sí, vés a saber.
Sèries
