Cançó de la setmana: Los pájaros perdidos (A. Piazzolla) - B. Fink, C. Piazzini / Milva, A. Piazzolla

 

La difusió del lied fora de l'entorn alemany va propiciar l'aparició de nous gèneres que en mantenien l'essència (és a dir, cançons per a veu i piano compostes a partir de poemes) però tenien trets culturals propis. Simplificant molt, aquests nous trets venien determinats per l'època en què el nou gènere començava a desenvolupar-se, l'existència d'una poesia consolidada en la llengua pròpia i la incorporació de la tradició musical. Ho hem anat veient setmana a setmana: cançó francesa, anglesa, catalana, russa, nordamericana... Avui escoltarem per primer cop cançó argentina.

Cançó de la setmana: Les cigales (E. Chabrier) - S. Graham, M. Martineau

 

No he sentit mai que l'expressió “one-hit wonder”, utilitzada a la música pop per descriure un cantant o un grup que és molt conegut per un únic èxit, s'apliqui als compositors de clàssica, però si fos el cas Emmanuel Chabrier seria un compositor one-hit wonder. Perquè, a veure, vosaltres sentiu aquest nom i què us ve al cap? “EspañadeChabrier”, així, tot seguit, com si fos un únic mot, i res més. I prou greu que li sabia al compositor saber-se conegut només per aquesta obra, com li sabia greu a Ravel que el seu Bolero fos tan cèlebre (ell no seria un one-hit wonder, però “BolerodeRavel” també surt tot seguit).

 

Recordeu les cireres? Fa dues setmanes escoltàvem Ständchen d'Strauss i avui n'escoltarem una cirera, Ständchen de Schubert; si en altres ocasions una cançó em porta a una altra pel que tenen en comú, aquest cop us vull cridar l'atenció sobre el que les diferencia: totes dues són serenates, però l'ànim dels dos enamorats és tan diferent!

El nostre lied d'avui és tan conegut que fins i tot els menys aficionats entre vosaltres, benvolguts lectors, l'haureu escoltat algun cop. Tan conegut que sovint oblidem que Schubert té una altra serenata, Ständchen, D889, a partir d'un text de Shakespeare que és un lied encantador. Però bé, això serà un altre dia, avui parlem [...]

 

Novena entrada de la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister, després de la pausa estiuenca. Al juliol deixàvem Wilhelm acomiadant-se de la comtessa, un cop les celebracions per la visita del príncep (que és el que havia portat Wilhelm i companyia fins al castell) han acabat. Això era el final del llibre tercer; ara som al primer capítol del llibre quart, que és on trobem la sisena cançó de la sèrie.

En aquestes poques pàgines no hem avançat gaire en l'acció. El baró ha anat a acomiadar-se de la companyia de teatre i donar-los alguns regals de part del comte i la comtessa, entre ells una bossa amb monedes d'or per a Wilhelm. Tothom està fent l'equipatge per marxar, i l'arpista li diu a Wilhelm que no l'acompanyarà, [...]

 

Avui dimecres 17 de setembre fa 48 anys de la mort del tenor Fritz Wunderlich, uns dies abans de fer els 36 anys. Com sempre per aquestes dates, a Liederabend li dediquem un record; el primer any el vam escoltar cantant Beethoven, el segon Schubert i aquest any serà Strauss. A més l'hem escoltat en altres entrades cantant Haydn i Schumann, i pocs compositors més podrem escoltar en la seva veu perquè com us deia l'any passat, Wunderlich va cantar molt poc lied. Si us esteu preguntant perquè havent cantat poc és un cantant tan especial segurament és que encara no l'heu escoltat mai; si és el cas, espero que avui el descobriu i compartiu la nostra admiració.