- Detalls
"Britten va escriure aquestes cançons durant la seva estada de tres anys a Amèrica amb Peter Pears, el tenor que va ser la seva parella i la seva inspiració. Però les va estrenar a Londres, al Wigmore Hall, el 1942. Un conjunt de complexos poemes de Miquel Àngel en italià renacentista, amb unes imatges intensament eròtiques i homosexuals. La idea que aquests dos homes, que ja eren prou impopulars perquè eren pacifistes, tornessin a la Gran Bretanya, pugessin a l'escenari i interpretessin aquestes cançons és extraordinària. No crec que la gent s'adonés realment del que estava passant perquè les cançons eren en italià."(The road to perfection: Ian Bostridge's best of Benjamin Britten)- Detalls
Dimarts vinent, 19 de novembre, és l'aniversari de la mort de Franz Schubert, el rei d'aquesta casa. Si ara fa un any us donava cinc motius per estimar-lo, avui us en vull donar un més, un lied que he estat reservant durant mesos per a aquesta ocasió. Dir que està entre els meus preferits no és gaire dir, tinc dotzenes de lieder preferits de Schubert; el vaig triar perquè hi ha una paraula que em ve al cap sempre que l'escolto: elegància. Tampoc no és gaire dir, perquè la música de Schubert no es caracteritza precisament per la seva vulgaritat, però en aquest cas és una elegància... arriscada.
- Detalls
Continuem amb la sèrie sobre les cançons de Wilhelm Meister. A l'entrada anterior havíem deixat Wilhelm en viatge de negocis després de la seva ruptura amb Mariane i amb el teatre, tot just quan s'atura a una petita ciutat per descansar uns dies. Allà coneixerà alguns dels personatges que l'acompanyaran al llarg de tota la novel·la i es retrobarà amb antics coneguts.- Detalls
Què tenen en comú un blog especialitzat en òpera dels segles XX i XXI i una de dedicat a la cançó, a banda de la tendència a parlar de temes minoritaris? Doncs tenen en comú a Strauss, Britten, Korngold, Berg,... més compositors dels que podríem imaginar a priori. Aquesta setmana a OperaXX i a Liederabend ens hem posat d'acord per presentar un compositor inèdit a tots dos blogs. Voleu una pista per saber qui és? De moment us dic que escoltarem la cançó més recent de totes les que hem escoltat fins ara. Però anem a pams...- Detalls
Per més que l'equinocci assenyali l'arribada de la tardor, a Barcelona aquesta estació s'ho pren amb calma i triga encara unes quantes setmanes a fer acte de presència; mentrestant, nosaltres continuem amb sandàlies i màniga curta i, com a molt, agafem la jaqueta si sortim de bon matí. Fins que arriba un dia que el termòmetre es queda encallat als 18º o 20º i els barcelonins per fi podem vestir-nos amb la roba que els maniquins dels aparadors portaven a mitjans agost (perquè ara els maniquins ja porten abric).
Sèries
