- Anunci guardat amb èxit
Si us dic que aquesta setmana ens visita un compositor que ha escrit prop de cinc-centes cançons, a més de tres simfonies, deu òperes, ballets, música incidental i música de cambra, segurament pensareu en un compositor romàntic. Però el nostre protagonista ha escrit bona part de la seva obra a la segona meitat del segle XX i la seva última òpera es va estrenar el 2005. Avui parlarem de Ned Rorem, nascut als Estats Units el 23 d'octubre de 1923; és, per tant, a punt de fer 90 anys.- Anunci guardat amb èxit
La mort d'una persona amb 35 anys sempre és una tragèdia per a la seva família i els seus amics. Si la persona té projecció pública i tant de talent com tenia Wunderlich, tots ens quedem (segurament amb un punt d'egoisme) una mica orfes del que podrien haver fet si haguessin tingut més temps. Havia arribat el tenor a la perfecció com li havia dit Giesen? Cap a on hauria anat la seva carrera? Fa de mal dir; la seva trajectòria operística va ser impressionant, en deu anys va interpretar un munt de papers. En canvi, en el lied encara tenia molt de camí per recórrer.
- Anunci guardat amb èxit
Fa unes setmanes un amic em va escriure per dir-me que havia d'escoltar un disc que s'acabava de comprar, lieder d'Strauss cantats per Konrad Jarnot. Per a ell Jarnot havia estat un descobriment, i val a dir que per a mi també ho va ser quan el vaig escoltar, però si me'l recomanava amb tant d'entusiasme era perquè el disc incloïa... els Vier letzte Lieder! Les quatre últimes cançons d'Strauss cantades per un baríton! Vaig quedar tan sorpresa com ell
- Anunci guardat amb èxit
Comencem el curs 2013-2014. Ben tornats els qui havíeu marxat de vacances! Què us sembla si obrim el mes de setembre amb una de les deu cançons més felices?- Anunci guardat amb èxit
Fa uns dies vaig llegir a Twitter un dels tòpics habituals sobre el lied (i qui diu lied, diu mélodie, Art Song o cançó-com-li-volgueu-dir en general): els cantants que s'hi dediquen ho fan perquè tenen la veu massa petita com per cantar òpera. A la conversa que va seguir aquest comentari algú va recordar un altre tòpics: els pianistes acompanyants ho són perquè no serveixen per a solistes. Si ajuntem les dues coses tenim que el lied és un gènere ben desgraciat, no m'estranya que sigui tan minoritari! Qui voldria aficionar-se a un gènere interpretat per músics de segona mentre els grans músics es reserven per a tasques més elevades?
Sèries
